Torna "Don Gonzalo" o l'orgull del gec

Els –diguem-ne veterans- feia anys que estàvem innactius i teníem ganes de tornar a escena. I ho vam fer en unes representacions d’homenatge a aquella gran figura de l’escena banyolina que era Josep Freixa amb una de les obres més representades al llarg de tot el segle a Banyoles: Don Gonzalo o l’orgull del gec, d’Albert de S. Llanas. Anunciàvem que amb aquella obra retíem no solament un homenatge a Freixa sinó també als recordats Maurici Garcia, Jaume Geli i Miquel Vilanova. L’inici d’aquella nova singladura teatral tingué lloc el dia de Sant Josep de 1977. Jaume Farriol en la seva crítica a Revista de Banyoles digué: “Ha estat un dels fets més importants d’aquesta temporada.”.  Tractant-se aquests full d’un memorial de la meva figura, no és res d’estrany que em faci il.lusió transcriure el que digué de mi en Jaume Farriol: “Olivas és un còmic que, per dir-ho d’alguna manera, “dissolt” els personatges escrits dintre de la seva forma de fer rotundament hilarant, perfectament característica. Olivas té una cara plàstica, fàcil, amb una boca que és una pura ganyota i uns ulls que salten com pilotes de goma”.

El nou grup que encetàrem s’hi posa el nom d’Agrupació Teatral del Cercle de Catòlics de Banyoles, i tornàrem a recollir èxits amb aquesta obra que presentàrem a la Societat del Centre Catòlic d’Olot amb motiu del seu centenari. L’obra formà part d’un Cicle de teatre lliure. La nit del 6 de maig de 1978 vam obrir la representació a Olot amb unes paraules en les que vaig recordar els vincles que hi havia entre les dues poblacions pel fet de representar els mateixos Pastorets, rememorant al mateix temps les llunyanes representacions dels “veterans” actors de la Secció Recreativa que concursaren en el mateix local de la societat olotina.

La premsa d’Olot deixà constància del pas de la nostra Agrupació amb unes bones crítiques. En el setmanari La Garrotxa es deia: “De poder-se

establir puntuacions, “Don Gonzalo” ocuparia al final del recull un lloc ben destacat.

Dintre d’aquest cicle de teatre lliure també hi actuà el Grup Sarau de Banyoles amb l’obra de Jean-Paul Sartre, Morts sense sepultura. Al final del cicle ens trobàrem un representant de cada grup en una taula rodona, moderada per l’actor professional Emilio Gutiérrez Caba.

De Don Gonzalo... encara n’hauré d’escriure més coses en anys successius, perquè és una obra que tornaríem a recordar-la i representar-la al cap de vint anys més. L’orgull del gec tornava a empènyer el teatre d’afeccionats banyolins.

“Recordar pot semblar una fotesa, però no és així, ja que sense el record no ens seria possible estimar, ni tampoc tenir sentiments, i tampoc no tindríem consciència d’estar vius”. ( Dr. Joan Corbella, psiquiatre).

-------------------------------------------------------------------------------------------

El desballastament en el teatre del Catòlics

Des que es va acabar La Passió, en el teatre del Catòlics tot estava força desordenat. Els que es feien càrrec de l’organització dels espectacles a la sala eren els components del grup Amics del Teatre. Ho portaven tot a cap en Jaume Figueras i en Lluis Soler, aquest darrer conegut popularment com en Lluis de La Parra. A cada dos per tres es barallaven. Éren com gat i gos. En Francesc Mayolas hi havia de posar pau. I sortosament, davant d’un bon plat d’arròs de seguida es reconciliaven. De tempestes i aldarulls n´hi havia sempre. Però, malgrat tot, van salvar aquelles temporades fent una mica de tot: xous de les Fiestas en el Aire i Nits del Turista, amb l’animació dels pallassos creats per Lluis Soler i Miquel Batlle (Quico i Pinito) amb l’afegit d’en Francesc Mayolas; representacions de teatre infantil; la creació de l’orquestra Els Desnutrits, i altres xous com El gran mamut, una animalada que vaig escriure sobre unes tribus prehistòriques de les coves de Serinyà amb l’aportació d’una colla de joves amb vestits amb pells i proveïts de garrots que es passejaven pels passadissos del teatre al compàs de la marxa del film La gran evasión. Em sap greu haver perdut el text d’aquesta farsa que vaig escriure en vers.

Els Amics del Teatre van salvar la situació en aquells anys difícils del Cercle de Catòlics en el que molts afeccionats se’n van marginar.

El teatre en els anys setanta

A principis dels anys setanta semblava  que el teatre estava adormit. Només hi havia l’Agrupació Amics del Teatre que portaven amb gran entusiasme Jaume Figueras, Lluis Soler i també Francesc Mayolas. Amb ells vaig dirigir-los en algunes obretes de teatre infantil, si bé ja havien destacat amb algunes obres com La gran aventura, de Jaume Salom amb la incorporació de l’entusiasta jove Joan Marieges. Cap a les acaballes del Grup van representar la comèdia Benvolgut mossèn Vidal, obreta que van portar per molts teatres de la província fins que amb aquesta gira arribà la fi del Grup Amics del Teatre. Van  seguir amb entusiasme portant les Fiestas en el Aire i participant en el Jurat d’un Concurs que vaig organitzar sota el títol de Banyoles, nostra ciutat, sobre temes ciutadans en el que hi participaren grups infantils de les escoles. Per les festes nadalenques del 1972  Els Pastorets seguien representant-se en castellà Aquell any fou el dels tres Batos (Solana, Tubert i Olivas).

No obstant, vaig poder reunir un grup per fer algunes sessions de Lectures Expressives. Amb motiu del X aniversari de  la mort de Josep Maria de Sagarra vam fer una lectura en prosa de La ferida lluminosa i en vers, Reina, analitzant una part de l’obra teatral del famós poeta català

Em vaig posar a dirigir una obra de Ignasi Iglésias que havia dirigit Josep Freixa en els anys quaranta amb poc èxit de públic i  que fou un dels pocs errors d’aquell gran actor i director, ja que  escollí per a ell el personatge del jove protagonista que si bé hi posà tota  la seva força creativa no fou gens encertat en escollir aquell tipus ja que li havia passat l’edat de posar-se a la pell de personatges joves.   Em va fer  il.lusió dirigir aquella obra

que en certa manera el seu autor s’esplaiava en el tema tabú aleshores de l’emancipació de la dona. En aquella obra –Foc nou- (premi Fasthenrat 1914)  hi participà  com a actor, Joan Solana qui ja havia debutat en el paper de l’alcalde Borrego en els tradicionals Pastorcillos. L’obra passà sense pena ni glòria – exactament com havia passat en la representació de Freixa-, però vaig procurar formar el cos d’aquell conjunt i –segons la crítica- “es nota la mà directiva sobretot en les escenes de conjunt i en algunes pauses i reaccions dels actors, alguns molt posats dintre els personatges (...) En conjunt fou una bona actuació que ens animà per el futur de l’Agrupació Amics del Teatre.

Aquesta Agrupació no continuà la seva singladura, i en els darrers moments s’embolicà amb aquella  fluixeta comèdia de Benvingut mossèn

Vidal que amb l’entusiasme de Jaume Figueras, seguidor de la saga teatral dels Figueras- van poder portar a representar-la en poblacions foranes. 

La voluntat de Jaume Figueras el portà a extrems dignes de lloança en presentar-se a la Delegación de Cultura a Girona quan no donaren permís per a representar l’obra, ja que confonien el dramaturg amb el que havia estat dirigent socialista gallec, Pablo Iglesias. Fins una hores abans, no es rebé el permís per a la representació.

Era un patiment això de fer les gestions per obtenir permisos per les actuacions de tota classe i en aquells anys setanta s’havien escriure cartes a Información y Turismo  com la que transcric:

“El presidente de la Asociación  Círculo de Católics de Bañolas y Comarca; Salvador Boix Carreras, mayor de  edad , a V.I. con todo respeto EXPONE:

Que con motivo de la próxina fiesta mayor de Bañolas, la Agrupación “Amics del Teatre” del Círculo de Católicos de Bañolas y Comarca, tiene proyectado representar en su local, el dia 22 de octubre, la comedia cómica “Com s’enreda la troca”, original de Emilio Graells Castells, por lo que a V.I.

 

SUPLICA

Tenga por presentado el presente escrito, y en méritos del mismo se digne conceder la debida autorización.

Gracias que espera alcanzar del recto proceder de V.I. cuya vida guarde Dios muchos años.

Bañolas, 22 de agosto de 1972

 

Fixem-nos en la data: Permís demanat amb dos mesos d’anticipació!.   

I seguiren les Nits d'Art

 

Cada any en el mes d’agost muntàvem els festivals de les Nits d’Art a l’aire lliure. En 1966, en un solar de l’antic camp de futbol (on posteriorment s’hi aixecà l’edifici de Correus i la Llar dels jubilats) es representà la sarsuela catalana Cançó d’amor i de guerra que s’hagué d’interrompre a causa d’un gran ruixat que féu córrer els espectadors, els artistes cantaires i els músics de l’orquestra Simfònica de Barcelona que s’arreplegaren allà on pogueren. Tots vam quedar ben xops i la gent anà a corre-cuita a aixoplugar-se sota les voltes de la plaça.  A partir de llavors ja no ens quedaren ganes de tornar a organitzar festivals a l’aire lliure. Hi van tornar al cap de dos anys un grup de jovent amb noves idees. I així, amb força arrancada, davant de l’església del Monestir van actuar Els Joglars, el cantant Paco Ibáñez (nova ploguda abans de començar, i tot el públic cap al Mercantil!). També s’estrenaren obres com Els mites de Bagot i Dones, flors i pitança, d’Aurèlia Capmany. En una sessió de l’Ajuntament un concejal que venia

de l’hort digué que s’havia de prohibir l’obra Dones, flors i “pitreres”. Totes les Nits d’Art foren exitoses, però... amb impediments i amb la censura estatal. Des del Gobierno Civil de Girona apretaven fort a l’Ajuntament de l’alcalde Guillem Turró perquè no hi haguéssin enrenous contra el règim imperant. Les cançons de protesta ja es començaven a sentir.

Al final de la dècada –1969- les Nits d’Art anaren a càrrec del TEI (Teatre Experimental Independent).

Ramon Martori

Ramon Martori era un  actor amb una veu prodigiosa. En les pel.licules de la Metro de la sèrie del jutge Harvey fou un doblador excel.lent de l’actor Lewis Stone. La veu de Martori destacà en moltes pel.licules, especialment  en els anys quaranta. Com la d’Elvira Jofre, actriu que actuà en el Don Juan Tenorio amb actors banyolins, i que la seva veu doblà a les famoses actrius Greta Garbo i Katherine Hepburn.

Ramon Martori estigué un mes a Banyoles dirigint l’obra i passà moltes estones a casa on amb la meva esposa el convidàrem algun dia a sopar. Com que jo tenia el volum de les Obres Completes d’Àngel Guimerà, ell passà moltes estones fullejant-les i vaig poder veure’l amb llàgrimes als ulls quan llegia els repartiments d’algunes obres que ell havia estrenat veient com els seus companys i companyes dels repartiments ja eren tots desapareguts.

Els Festivals Nits d’Art van seguir alguns anys més. Nosaltres els organitzàvem amb el nou jovent que anava pujant.

Les Nits d'Art

El Patronat Artístic de La Passió s’entusiasmà amb el projecte que Joan de Palau amb alguns responsables del teatre ens vam proposar a portar a terme: organitzar uns festivals a l’aire lliure. Amb una part del personal de La Passió i amb la col.laboració de la Polifònica de Banyoles s’endegà el Primer Festival Nits d’Art en el marc romànic de l’església de Porqueres. Col.laborà amb nosaltres el professor mn. Modest Prats qui va escollir La Consueta de Sant Jordi, un text de teatre hagiogràfic medieval català del segle XIV, que es representà davant la façana de l’església. A la segona part hi hagué un concert a càrrec de la Polifònica.

El II Festival Nits d’Art es presentà els dies 15 i 16 d’agost de 1963 sota el patrocini de la Diputació i els ajuntaments de Banyoles i Girona davant de l’església de Sant Esteve –del Monestir de Banyoles. Fou un festival de Cançons i Dances catalanes amb la presentació de la Nova Cançó Catalana amb Els Setze Jutges, l’Esbart Montserrat, Raimon i altres. El festival es completà l’endemà en el Círcol de Catòlics amb la representació de l’obra El gran cardenal (La setena paraula) amb l’actor professional Ramom Martori que també dirigí l’obra. Aquest gran actor, abans de la guerra havia estat capdavanter d’una Companyia que feia temporades fixes a Barcelona però per a nosaltres era conegut especialment per la seva veu en els doblatges de les pel.licules de la Metro.

El teatre en els temps de La Passió

Quan a l’any 1961 van iniciar-se les representacions de La Passió, el teatre seguia essent viu. Amb Teatre i Art vaig actuar en obres com Melocotón en almíbar, Magnèsia, L’amor truca a la porta, El pintor de Miracles, Els savis de Vilatrista i Com s’enreda la troca. Gairebé tots els seus components col.laboràvem en les Fiestas en el aire en sketchs ben divertits que representàvem les tardes dels diumenges. Per la festa major el teatre s’omplia de rialles en les representacions de L’amor venia en taxi i La núvia portava cua. Seguíem encarrilant jovent en el teatre, i en la resta dels dies de l’any no es feia gran cosa, fins que amb una nova promoció de jovent vaig agafar el timó teatral per dirigir obres infantils. I així, sota la meva direcció es van fer obres com El petit dels tres tambors, La princesa Pell d’Ase i La Ventafocs. Alguns dels actors més fixes s’absentaren del teatre i en la temporada 1963-1964, des de la revista Horizontes es fèu una crida per aconseguir personal amb afició .

Per la festa major de 1964 semblava que no hi hauria teatre, però amb penes i treballs vaig aconseguir que es representés l’obra Las tres BBB. L’agrupació Teatre i Art s’anà esvaïnt ja que bona part dels seus elements estaven lliurats a La Passió i als festivals Nits d’Art. Amb alguns aficionats que intervenien a La Passió i en les Fiestas en el aire dels diumenges vam poder aconseguir que el teatre seguis flotant de tant en tant. Una de les obres més originals d’aquells temps fou Assaig general. Abans, però, encara havíem aconseguit fer comèdies com Dos tipus de pronòstic i El carro del vi. Aquesta darrera la vaig treure del meu bagul dels records, ja que l’havíem representat algunes vegades amb les antigues agrupacions ja desparescudes. En el temps de La Passió, el Patronat va portar a terme les Nits d’Art per les festes de la Mare de Déu d’Agost.