Dècada anys 70 - Any 1971

Estiu 1971

Experimental Independent

(El T.E.I. no es mort, encara)

(De la revista “Horizontes”)

Fa cinc anys que el TEI va nèixer a Banyoles. Això, i que el TEI té cinc anys. (...). El TEI és viu encara. La desmoralització fa plegar moltes veles, i a voltes, s’intenta donar certes dosis d’aquesta metzina a alguns vaixells amb l’esperança d’enfonrsar-los... Però el TEI no és mort encara. I no ho és, perque cinc anys d’aguantar tempestes acaben ensenyant. I manera d’arranjar les destrosses. (...) El TEI ha canviat molts pistons, i és una màquina nova, a punt d’arrancar. Avui TEI vol dir Teatre Experimental Independent, tant aquí com a Madrid, perquè avui és una associació legalitzada. I és oberta a tothom; potser per això no s’ha mort encara: no és pas només el grup de Banyoles, hi ha gent de molts punts de les comarques, i es vol seguir per aquest camí. El TEI està rebent inscripcions de socis de moltes ciutats veïnes, i també espera comptar amb l’ajut de nosaltres, els banyolins.

 Certament no té massa bona fama, a Banyoles, aquesta associació. Però, voleu dir-nos, qui més ha organitzat una vetllada cultural del relleu de les que ens ha ofert el TEI?. El TEI ha fet una aportació al món cultural banyolí, que, en aquests 5 anys, llevat comptades excepcions, ben poques societats l’han igualat en tota llur existència. Des dels recitals de cançó, fins al teatre propi o d’altres grups del país, passant per tres anys seguits – i aquest serà el quart- d’organitzar les Nits d’Art. I aquest fet, des del nostre punt de vista, és claríssim: si aquí s’és feta alguna vegada una representació que valgués la pena al TEI hi deguèrem una gran part.

  Avui el TEI ha obert les portes de bat a bat, perquè sempre és bo de renovar un xic els aires. Ara, el TEI té socis més enllà de Banyoles, i organitza coses a altres pobles de les comarques. No ens quedem nosaltres enrera, i ajuntem-nos-hi. Serà una gran manera de col.laborar-hi, contra l’ensopiment de la gent d’aquest nostre país que hem de revifar. El TEI no és mort, encara. Nosaltres podem contribuir a fer més llarg aquest “encara”.

 Veient les primes que es guanyen els futbolistes, aquests dies, val la pena que meditem una mica amb què i amb qui col.laborem.... Si voleu informació, sense comprometre-us a res, sobre el funcionament del TEI i com fer-se’n socis, us podeu servir de les fulles que us adjuntem.

GRUP

Dècada anys 70 - Any 1971

Primavera 1971  

(Notes a la revista “Horizontes”)

HEM SENTIT DIR...que els veïns de la plaça “Vieja” han tramés a l’Ajuntament, per via reglamentària, una sol.licitut demanant el canvi de nom de dita plaça; que volen que es digui: Plaça del Teatre. Ho trobem molt bé, per quan aquest mot de “Vieja” no ens ha agradat mai; doncs en tot cas s’hauria de dir “Antigua”, ja que així consta en la paperada d’aquells temps.

Plaça del Teatre ens agrada, doncs ens recorda i a l’ensems deixaria constància d’aquell magnífic Teatre Principal que, malauradament va ésser enderrocat en lloc d’arranjar-lo.

La manca que ens fa!.

“FESTA DELS PAGESOS”.- Como es norma en esta festividad, tuvo lugar en el teatro del Círculo de Católicos la representación de la divertida comedia en tres actos original de Antonio Santos, A LA LLUNA NO HI HA PINS, cuya acción transcurre en un lugar de veraneo de la costa catalana, y en la que nuestros jóvenes valores teatrales, bajo la dirección de Juan Olivas, supieron darle mucha fluidez representativa, sacando muy buen partido de las escenas jocosas que, de continuo, arrancaron la carcajada al público asistente.

LA “ISIDRADA” de este año se tituló “A la lluna no hi ha pins” y el centenar de personas que la vieron aplaudieron al final al cuadro de intérpretes que bien se merecen que citemos en nuestras “Noticias en cadena”. Las señoritas primero como norma de educación: Catalina Noguer, Maria Angeles Reverter y Filomena Rodriguez (que nervios, chicas, que nervios!, que no hay para tanto!). Después los jóvenes: Rafael Serralvo, Jaume Albertí, Joan Solana; luego los veteranos Lluis Soler i Joan Geli, y como final un “gosset” molt “mono” que actuó con mucha naturalidad sin decir ni “guau”. Dirigió, apuntó y en ocasiones se “berrinchó”, nuestro Jefe de Redacción, Joan Olivas. Al final se destapó una botella de coñac, se aplacaron los nervios, y todos contentos.

Dècada anys 70 - Any 1971

Teatre infantil

(Notes a la revista “Horizontes” de Banyoles)

Secció “Noticias en cadena”

-      “Hay que ver como se divierten los chiquillos y como se desternillaban de risa algunos padres acompañantes ante las peripecias del pintor haragán de “Tres i no res”, esta pequeña obrita de Apel.les Mestres, prodigio de ingenio y habilidad”-

-      “ Los colaboradores del espectáculo navideño dels “Pastorets” celebraron el tradicional ágape en la fonda Can Banal, reinando entre todos una gran camaraderia”.

-      FESTINFANTILANDIA.- Organizado por los estudiantes del 4º Curso de la Academia Abad Bonito y bajo el patrocinio de la junta directiva del Círculo de Católicos i “Agrupació Amics del Teatre”, tuvo lugar el domingo por la tarde el 1èr Gran festival Festinfantilandia”, cuyo programa, establecido en tres partes, corrió bajo la dirección y montaje musical de Joan Solana, secundado por Joan Padrés en la parte luminotécnia. El festival, de caràcter más bien musical y cómico, fué muy entretenido y del agrado del público infantil que llenó el local del teatro Círculo de Católicos, saliendo todos muy complacidos por esta velada.

LA REPRESENTACIÓN DE “LA VENTAFOCS”.- En el Grupo Teatral del Círculo de Católicos crece el desánimo entre sus componentes. A principios de temporada se propusieron organizar unas representaciones de teatro especialmente dedicado a la infancia, combinando con otras de carácter más amplio y popular. Desde octubre que no han dejado de ensayar casi diariamente habiendo presentado las siguientes obras “El divino impaciente”, de Pemán; “Tres i no res” de Apel.les Mestres; los tradicionales “Pastorcillos”; “Nines i ninots” de Lluis Coquard, y recientemente “La Ventafocs” de Folch i Torres. Pero el esfuerzo realizado por el Grup teatral no se ve coronado por el éxito y se extiende el desaliento sobre todo por la dificultades que les van saliendo al paso y van atenazando cada vez más al elenco.

 A la chita callando y sin publicidad -verdadero contratiempo- se representó en dos sesiones de escaso público la obra de Josep M. Folch i Torres LA VENTAFOCS. Partiendo de la base de que en un espectáculo infantil, un adulto debe asistir como si fuera un espectador más con verdadero espíritu de niño ( de no ser así, no resistiriamos ni cinco minutos de griterio) uno ha compartido con ellos, sufriendo y gozando, y aplaudiendo al final a un Elenco que, a pesar de sus quebraderos de cabeza, ha volcado todo su entusiasmo para contentar a este conjunto de chiquillos entregados totalmente en seguir el desarrollo de un –para ellos- ignorado y atractivo argumento.

Dirigida por Jaume Albertí, “La Ventafocs” ha sido interpretada por un grup formado por las actrices Carme González en una expresiva “Poncellina” que se ganó todas las simpatias del público; Filo Rodríguez en la “Vella Maria”, bien en su papel de mujer anciana, quizá el más bien resuelto de todo el reparto; Maria Àngels Miret en la “vaquera” Pepona, desenvuelta y garbosa; Cata Noguer i Asun Freixa en los papeles de “Girasol” y “Roserblau”, deliciosament antipáticas, aunque bastante atascadas en la dicción; Maria Àngels Reverter en la madrastra “Florinda”, sentenciosa y concisa en sus  rèplicas. Los actores fueron Joan Solana en Badinet el paje, personaje simpático de la obra y el que salvó junto con Lluis Soler (en Fidel, el viejo mayordomo) muchas indecisiones de conjunto; Francesc Mayolas pleno de naturalidad y acertando difíciles situiaciones en el primer acto, y Jaume Albertí en el príncipe, difícil papel resuelto con admirable sencillez. En breves papeles actuaron Rafel Serralvo, Josep Masó i Joan Padrés, prestando una meritoria ayuda en la labor de conjunto.

La obra fué presentada en vestuario actual (nos dicen que debido a la dificultat de alquiler de trajes de la época, por su elevado precio). La escenografia ayudó eficazmente al logro de la representación con cuatro extraordinarios decorados de los legados por el artista local Joan de Palau al Círculo de Católicos, verdaderas obras de arte que fueron pintadas para La Passió de Banyoles” y que sirvieron magníficamente a la obra de Folch i Torres. Los efectos especiales fallidos en la primera representación, tuvieron un mayor acierto en la segunda, no así la luminotecnia que tuvo sus altibajos. Los efectos musicales (grabaciones de Martinez Valls i Granadas) coadyuvaron a dar el clima apropiado en muchos momentos. Lástima que no se acierte aún con la tonalidad adecuada que precisan los altavoves de la sala. La música que debia ser de fondo sobreponíase al diálogo, corrigíéndose frecuentamente sobre la marcha produciendo un efecto pésimo.

 En fin, se representó LA VENTAFOCS a pesar de todo, y pudimos constatar que gustó a los espectadores. A la salida vimos un grupo de pequeños que esperaban en la plaza, para poder contemplar a Poncellina vestida en traje de calle. Al reconocerla una niña preguntó: “No la tornareu a fer un altre diumenge?”. Una señora anciana afirmó: “Aquestes sí que m’agraden perquè són del meu temps!”. He aquí el signo de unas generaciones que siguen aceptando La Ventafocs, la “rondalla de vora del foc”, que de la mano del insigne Josep Maria Folch i Torres consiguió ser la obra más representada, milenaria en toda Cataluña, y que por primera vez ha sido representada en catalán en un teatro bañolense gracias a la Agrupación Teatral del Círculo de Católicos.

Dècada anys 70 - Any 1971

1:Teatre per a infants- 2: El TEI.

(Notes a la revista “Horizontes” de Banyoles)

Teatre per a infants.- En el teatre Círcol de Catòlics han començat les representacions de teatre per a infants amb la representació de la fantasia de Lluis Coquard “Nines i ninots”  que interpretaren l’Agrupació “Amics del Teatre” sota la direcció escènica de Jaume Albertí. I amb l’actuació de les actrius locals Cata Noguer i Filo Rodriguez i els actors Anton Figueras, Rafel Serralvo, Josep Maria Figueras i Joan Solana, amb la col.laboració del conjunt musical infantil “Els Harrisbourg”. (Horizontes)

                                                                                               

TEI: Legalització i projectes

 El TEI de Banyoles havia iniciat les seves actuacions l’any 1966. “FANG” va ser el muntatge que motivà la seva constitució, amb elements d’altres elencs. A aquella primera presentació han seguit “Lectures de poetes alemanys” “L’aniversari”, Questi fantasma”, La mort i la paraula”, “Antígona”, “Morts sense sepultura” i “Calígula”. També en el seu programa podem apuntar-hi recitals de cançó, i actuacions d’altres grups independents de Catalunya, d’Espanya i àdhuc de l’estranger.

 Un dels objectius del TEI ha estat el de limitar les seves actuacions a un lloc en exclusiva. Les seves “tournées” per les comarques els han guanyat una certa popularitat.

 Els darrers temps havien estat particulaarment dificils. L’any passat, després d’una sèrie de recitals de Pi de la Serra, i actuacions d’una companyia xilena, va venir la suspensió dels recitals de Raimon i Paco ibáñez. Des d’aquell novembre, el TEI ha treballat en silenci, i tot just ara es pot anunciar el seu retorn a l’activitat.

 El primer pas important ha estat l’obtenció de la legalització del grup com a societat ”para el fomento del arte dramático”. Amb això s’espera una major facilitat per afrontar els tràmits burocràtics.

 Per altra banda, se’ns ha informat que l’equip escènic del TEI està preparant un muntatge de Michel de Ghielderode, i una obra de George Kaiser, amb intenció de presentar-les la propera primavera. També hi ha el propòsit de presentar un recital important de cançó.

 Les forces vives del TEI, prop de 40 persones, estan constituïdes en dos equips, un escènic i un d’organització. Estan confiats que aquesta vegada no els faltarà gent que vulgui integrar-se al Grup.

( De Revista Presència, de Girona).

Dècada anys 70 - Any 1971

LA DESCONEGUDA “VENTAFOCS” DE FOLH I TORRES

.

(Març 1971.- Crònica a la revista “Horizontes”)

Els infants banyolins no coneixen La Ventafocs de Folch i Torres. Ni cap jove ni persona de maduresa, dels que foren infants en els últims trenta anys us sabrà donar raó dels espectacles per a infants de Josep M.Folch i Torres. Jo encara l’havia arribat a aconseguir. Recordo que de petit anava a la ferreteria de Can Saguer a comprar El Patufet i L’Esquitx i m’entusiasmava llegir les Pàgines viscudes. També al centre Parroquial – el d’abans de la guerra- on m’hi embadalia amb les projeccions de Les aventures d’en Massagran, i les d’en Pere Fi, que mossèn Constans ens explicava sobre els gravats d’en Junceda. Un dia em vaig posar a llegir obres de teatre i les d’en Folch i Torres m’entusiasmaven. Llegia molt aleshores i m’assavantava que arreu dels escenaris del nostre país Els Pastorets i La Ventafocs aconseguien centenars de representacions. Jo no ho recordo, però diuen que Els Pastorets d’en Folch i Torres s’arribaren a representar a Banyoles i sembla que no obtingueren gaire éxit. Estem molt acostumats als d’Olot nosaltres.

 En quant a La Ventafocs no us puc assegurar si abans de la guerra s’arribà a estrenar, però si que us poc dir que a l’any 1942, la  Companyia de l’actriu Elvira Jofre la presentà al Mercantil. Aleshores encara no deixaven representar teatre català, i per aquest motiu, La Ventafocs es convertí en La pobre Cenicienta. La vaig anar a veure perquè Elvira Jofre era llavors l’actriu de moda i la seva veu era molt coneguda pels doblatges de les pel.licules de la Metro. Tancant els ulls et donava la impressió que escoltaves a Greer Garson o Mirna Loy. A més, calia anar-la a veure, puix la Jofre havia vingut a reforçar els aficionats banyolins en una representació de Don Juan Tenorio, de Zorrilla,  obra en la que hi vaig debutar com a “curioso embozado”, i vaig poder aconseguir veure com Don Juan (l’actor banyolí Antoni Visa) aixecava l’actriu, que evidentment, feia de Doña Inés i com se l’emportava a pes de braços, esbufegant per entre bastidors.

Fora d’aquella representació castellana de La Ventafocs, l’obra de Folch i Torres segueix inèdita, puix cap Companyia s’atrevia a representar-la, degut a les grans despeses que ocasionava el muntatge. Els aficionats no ens atrevíem tampoc a muntar-la, i amb Folch i Torres arribariem, tot el més, a la Julieta, filla única.

 Ara, un grup jove, amb la col.laboració d’alguns ja veterans, portaran a terme la representació de La Ventafocs. Crec que val la pena de conèixer aquesta Ventafocs nostrada, espurnejant de gràcia i plena de sentiment. Els infants, i els que no ho som, que coneixen solament “La Cenicienta” del “cuento” de l’escombra lligada al llibre, i també la versió cinematogràfica de Walt Disney, em sembla que quedaran sorpresos de veure una obra d’una eficàcia i una exemplaritat excepcional. El Grup que la posarà a escena són els “Amics del Teatre” que aquesta temporada es proposen fer ressorgir el teatre per a infants. Per a ells va el nostre aplaudiment avançat, pel fet de fer conèixer als infants de Banyoles la desconeguda Ventafocs catalana, i pel fet de dedicar la representació com a homenatge al gran conreador de teatre infantil, Josep Maria Folch i Torres, a l’amic de la infància de molts banyolins que aprengueren a llegir el català a les Pàgines Viscudes d’ El Patufet”.

Dècada anys 70 - Any 1971

ANY 1971. El teatre a Banyoles segons els comentaris a la Revista “Horizontes”.

GENER: “LOS PASTORCILLOS”.-  Aumentar el volumen de los altavoces es lo que está haciendo falta en “Los Pastorcillos”. Pero, por favor, no mucho, que luego suena a estridencias y nos gusta escuchar el “Pescadores somos...” de la grabación magnetofónica por la desaparecida “Schola Cantorum”. Y es que en “ Els Pastorets” seguimos disfrutando con lo “camp” que hay en ellos: el trompazo de Satán; el suspense de la olla que no se rompe; la cortina que chirria; la burra de madera de Bato; las orejas de burro de Borrego.... !caramba! esto si que no lo entiendo. Si las burras de Torre de Ader son de madera, porque las orejas serán felpudas). Broma pesada, voto al hato!”.

LOS REYES MAGOS  se personaron en el teatro del Círculo de Católicos para escuchar los vítores de la chiquilleria que se desgañitaba pidiéndoles caramelos. El ciclo navideño concluía. Unos dias antes, Joan Solana havia dejado su huella escenogràfica con la representación del “Poema de Nadal” de Josep Maria de Sagarra y con una visión moderna y juvenil con aires de “folk”. Y con aires de folk se cerró del todo el ciclo con un festival en el Círculo de Católicos en el que el “Grup Tres Quarts” salvó el naufragio del espectáculo.

EL POEMA DE NADAL.-  El sábado 2 de enero, a las diez de la noche y en el teatro del Círculo de Católicos, fué presentado por los alumnos del 4º curso de Bachiller de la Academia Aband Bonito, “El Poema de Nadal” de Josep M. De Sagarra. La representación dirigida muy acertadamente por Joan Solana, fué presentada con todo esmero y propiedad, con acertada luminotecnia y selecto fondo musical, por lo que no nos ha de extrañar el clamoroso éxito obtenido.

FEBRER.- RAMON MARTORI.-  Recientemente fallecido en Barcelona. En su jubilación eran freqüentes sus visitas a la nuestra ciudad. Los que compartieron con él saben de su cortesia y atención para los amigos. Como actor recordemos a Martori en sus mejores momentos en los años cuarenta y cincuenta, cuando guiava a un inseparable muchacho llamado Aldolfo Marsillach en los escenarios del Mercanti y Círculo de Católicos, cuando su sola presencia bastaba para llenar los locales, en el que el público esperava oir una de las voces más escuchadas en las peliculas de la Metro de aquellos años, y recordémosle sobre todo en aquel mes veraniego que compartió con los aficionados locales, dirigiéndoles e interpretando el cardenal de “La setena paraula”.

JAUME COLL.- Subdirigiendo nadamenos que la compañia del  teatro nacional, llamada ahora de “Àngel Guimerá”, está el bañolense Jaume Coll. En letras grandes le hemos visto en las carteleras del teatro Poliorama de Barcelona, con la obra “La filla del mar”. Bien por Jaume que ha entrado de lleno en el teatro profesional al lado de un hombre de temple como Ricard Salvat.

“LA VIUDETA ES VOL CASAR”.-  Los estudiantes celebran la fiesta se San Tomás, con excelenta camaraderia, paterdeando por aquí y por allá, comiendo pantagruélicamente y fumando cigarrillos y algun purito extra, llenando de humo la sala del Círculo de Católicos en la velada teatral en la que pusieron en escena una obra tan poco estudiantil como “La viudeta es vol casar”. En teatro, los estudiantes siguen aún moviéndose dentro lo “camp”.

Dècada anys 70 (I)

ANY 1970. El teatre a Banyoles segons les cròniques a la revista “HORIZONTES”

Num. 357. Octubre

HI HA “NITS D’ART”... No hi ha “Nits d’Art”... Uns que si, altres que no. Semblava que desfulléssim la margarida.. Per fi ha estat que si. Cap a la plaça del Monestir falta gent... I en falta, realment. El primer dia som quatre gats. Una mena de representació en família.

 Degut a l’escassa concurrència i observant que l’espectacle era una mica picant ha preguntat a un meu veí:

-Escolteu: no ens passarà cap embolic? Ja està autoritzat això?

- Si. No tingueu por. Aquesta vegada ha arribat el permís.

- Bé he dit en veu alta per si de cas. No m’agraden les coses sense permís. Jo sóc de dretes. Sap?

 He callat. Sobre l’escenari, davant la superfície il.luminada de la façana, els actors s’apallissaven de valent. La llum del focus, groga, fantasmal, rebotia les imatges contra la pedra. I tot agafava una bellesa insospitada, nova, medieval.

 Per acabar d’arrodonir l’evocació de l’edat mitjana, flotava en l’aire una imprecisa, tènue, ben dosificada olor de fems...

 Ha vingut en Lluis Llach. Tota una efemèride. Llach, el noi de Verges, és en aquests moments, una de les figures joves més interessants de la cançó peninsular.

 Davant la façana del monestir, llargues fileres de bancs “de missa” formen un espectacle insòlit. Hom admet la possibilitat que tot el festival acabi en un rosari. I, amb un punt d’estranyesa, observo que no passen cap bacina. Llàstima. L’efecte hauria estat complet.

 Lluis Llach canta. I canta molt bé. Els aplaudiments esclaten. La plaça del Monestir perd el seu aspecte de “missa de campanya” per convertir-se en un apassionat i satisfet auditori musical. Les “Nits d’Art” han estat salvades.

 En acabar hi ha comentaris, opinions, preguntes:

-Potser feia temps que no seies en un banc d’església –sento que pregunten a un espectador.

-Si, noi –contesta l’altre-. Em sembla que ara ja he complert  el precepte pasqual...

Num. 357. Octubre

“EL DIVINO IMPACIENTE”

“El domingo por la noche en el teatro del Círculo de Católicos, presentada por la agrupación “Amics del Teatre”, fue puesta en escena la magnífica obra de José M. Pemán, “El Divino Impaciente”.

Nos complace el nuevo resurgir de la agrupación “Amics del Teatre”, en la que observamos forman parte nuevos valores, sàbia joven que, con ilusión se disponen emular a sus antecesores.

Verdaderament han sido osados al querer presentarse con una obra de tanta envergadura como es “El Divino Impaciente”; es verdad que esta obra ha sido siempre del agrado del público bañolense y quizá no del todo, es natural, por cuanto se observó cierta falta de veterania interpretativa.

 No creo que descubramos nada nuevo, si decimos que se observó la falta de un director de escena, anomalía ésta que, creemos puede ser solventada satisfactoriamente en la próxima puesta en escena porque “Amics del Teatre”, esperamos veros actuar de nuevo, con nuevas obras y con interés y empuje, ya que nosotros nos compenetramos con vuestro interés, no nos habéis defraudado, por lo tanto recibid nuestro aplauso más caluroso y sincero.

Num. 362. Desembre

En la segona part de la Festa de la Puríssima Concepció, l’Agrupació Amics del Teatre” posà en escena l’obra còmica en un acte “Tres i no res”, presentada amb tota propietat i sota la direcció de Joan Olivas i Jaume Albertí.

EL TEATRE A L’ANY 1970

Teatre Amateur banyolí

“Agrupament Tarcisis”

“Los Pastorcillos”. Direcció: Francesc Tarrés (Temporada 69-70)

“Amics del Teatre”

Benvingut mossèn Vidal (representada a Sant Joan de Mollet, Tortellà i Massanet de la Selva).

“El divino impaciente”, de José Maria Pemán. (Círculo de Católicos)

Tres i no res, de Apel.les Mestre (Cercle de Católics)

“Los Pastorcillos” (Nadal 1970)

                                                                     

Teatre amateur  forà

“Los Goliardos” de Madrid

“Historias de Juan de Buenalma”, de Lope de Rueda (Nits d’Art a la plaça Monestir), organitzat per T.E.I.)

Grup Proscenium i Equip d’Expressió Pastera (Girona-Salt)

“Lorenzaccio”, de Alfred de Musset

(Direcció: Joan Ribas.Plaça monestir. Nits d’Art. Org. T.E.I.)

Teatre professional

“El meu nano”, de Mayor Reparaz, traducció de Frederic Soldevila, per la companyia d’Enric Guitart i Josefina Güell (teatre Victoria).

“Aquell atractiu que es diu KNACK, o qui no té grapa no engrapa”, de Ann Silicos, traducció de Terenci Moix, per la Companyia del Teatre Windsor, amb els actors Xavier Dotú, Claudi Sentís, Carles Velat i l’actriu Rosa Maria Sardà. Direcció: Ventura Pons.