Enric Tubert

Ha estat una de les persones que més vegades hem actuat junts. Vaig descobrir-lo a la meva joventut, quan ell, més jove que jo, se’m presentà en un teatre d’un poble de la comarca de la Garrotxa dient-me que podria col.laborar amb mi en un monòleg que jo feia en un fi de festa, imitant un personatge andalús. I així vam començar, convertint el monòleg amb diàleg. En un moment donat ell intervenia amb uns quantes imitacions amb accent andalús. Més endavant s’introduí en el nostre grup teatral fent el personatge de Lluiset a l’obra Don Gonzalo o l’orgull del gec, de Llanas, ell fent de pretendent número 1, i jo del taral.lirot Tòful, pretendent número dos. I així vam començar formant una parella molt ben acollida pel públic. Enric Tubert ha estat un dels millors actors del teatre banyolí. Primer fent atzagaiades en els shows muntats per Jaume Farriol i Anton Garcia, i de cop i volta sorprenent al públic de Banyoles i Girona en el personatge del noi enamorat d’Anna Frank en El diario de Ana Frank. El seu major èxit fou en la Rapsòdia en blau, de Jaume Farriol interpretant una diversitat de personatges. S’ha dit que interpretar tants personatges es un xic exagerat. A Banyoles no s’havia fet mai una cosa així. Va ser el primer cop en la història del teatre banyolí que algú s’atreví a fer-ho. Sé que Enric Tubert no ho va fer per demostrar que era millor o pitjor. Ell es divertí molt en fer-los. I ens vam divertir tots, i especialment el públic que amb els personatges de l’Enric Tubert rigué tant com el que jo vaig compondre amb aquell Agustí Banús gamarús que en Jaume Farriol escrigué especialment per a mi. Durant una colla d’anys formàrem un binomi (Tubert-Olivas), en comèdies com les esmentades i a més a més en Dos tipus de pronòstic, Massa temps sense piano, Ronyons de recanvi, El fiscal Requesens, Don Gonzalo i altres. Hi hagué un temps en que quan algú volia saber si la funció del teatre del Cercle de Catòlics seria divertida, solia dir: Si actuen en Tubert i l’Olivas, riure segur!”.