60 anys passejant-me pels escenaris

M’han dit que jo sóc una aproximació molt fidel a alló que se’n diu una institució banyolina. Si aixó és veritat o mentida, no ho sé. El que si puc dir que és cert que he portat cap a seixanta anys passejant-me pels escenaris de Banyoles, i a la meva joventut, per alguns de la que llavors en deiem “província” de Girona. Alguns d’aquells teatres ja no hi son: (el del Catòlics del carrer de l’Abeurador, el del mateix Catolics de la plaça Major, el Modern, el Victoria i el Mercantil. I a Girona, el Centre Cultural. Tots han desaparegut, gairebé tots enderrocats). Si algún reconeixement he rebut per part del Municipi banyolí ha estat el d’haver tingut l’honor d’obrir el teló del nou teatre Municipal quan aquest s’inaugurà l’any 1994, i això ho dec al que aleshores era alcalde de la ciutat de Banyoles, l’amic Joan Solana. I també el d’haver estat homenatjat per sorpresa per uns deu grups teatrals amb motiu dels deu anys del Teatre Municipal de Banyoles.