EL SEGON FESTIVAL “NITS D’ART” (2)
Aquelles Segones Nits d’Art es van completar
en una representaciçó teatral que va tenir lloc el primer dia de les festes de
la Mare de Dèu d’Agost en el teatre del Cercle de Catòlics. Es representava El gran cardenal, emotiva obra de
Herald von Leyder, en versió catalana de Tomàs Roig i Llop, sota el títol de La setena paraula. La presentava el
Quadre Escènic del Patronat Artístic del Cercle de Catòlics, amb la col.laboració
de l’actor i director Ramon Martori, qui
va donar un cop de mà al director escènic Joaquim Colomer. Es va procurar,
sobretot, que la dicció fos correcta. Hi havia cert nerviosisme –no passa cada
dia això d’actuar amb un actor professional-, algunes falles de memòria i
possiblement manca d’assaig. Ramon Martori, en el paper de cardenal, va ser, en
matisos psicològics i de compostura escènica, un protagonista ideal, amb una
figura majestuosa que irradiava personalitat. Es van notar, però, els moments en
què la memòria li fallava, trencant-se l’encís d’algunes escenes. La
interpretació femenina, a càrrec de
Carme Quer i Anna Alberti, correctíssima. Josep Maria Angelats –que se li donà
el paper a la vigília de la representació, degut a haver-se posat malalt
l’actor que havia d’interpretar-lo- va fer un veritable esforç a fi de que
passés desapercebuda aquesta circumstància i va fer un Monsenyor molt digne;
Frederic Corominas fèu una creació de Petrovich, un dels personatges més
difícils de l’obra; Joaquim Colomer va interpretar amb encert el Mariscal,
salvant amb la seva veterania més d’una situació compromesa. Enric Tubert, Joan
Geli, Pere Quer, Martirià Coll, Lluis Soler, Rafael Cuenca, F.Vizcaino, Salvador
Palmada i J.Grabuleda van donar vida als diferents personatges amb una
sobrietat modèlica de com ha d’ésser una companyia ben conjuntada
Frederic
Corominas va ser qui va portar l’il.lustre escriptor
català Tomàs Roig i Llop, qui va fer
la resentació de l’obra.
Ramon
Martori va romandre a Banyoles durant gairebé un mes
per dirigir La setena paraula. A les tardes el podiem veure sempre en les
tertúlies del cafè del Catòlics. Vaig
convidar-lo algunes vegades a sopar a casa i gaudia molt jugant amb el nostre
fill, Xavier, que aleshores tenia tres anys, i li feia molta gràcia amb el seu
cabell roig i cara de trapasser, tal com. l’havia vist a La Passió damunt d’una parada de fruites que jo, el seu pare, tenia
muntada damunt l’escenari en el quadre del Diumenge
de Rams. Ramon Martori era tot un
senyor i va passar moltes estones fullejant obres de teatre en el meu
particular arxiu teatral i emocionant-se més d’una vegada en veure els
repartiments de les obres de teatre en les que ell havia actuat, i més d’una
llàgrima se li va escapar en comprovar que ja no eren en aquest mòn alguns
actors i actrius que figuraven en els repartiments de les obres per ell
estrenades a Barcelona. Ramon Martori
era una figura important del teatre català. Havia inaugurat temporades al
teatre Novetats i la seva Companyia
Nicolau-Martori (l’actriu era Mercè
Nicolau) emplenava temporades llarques al teatre Romea i passejant-se amb les seves comèdies per tots els teatres
de Catalunya. De Martori ja n’hem parlat quan en els anys quaranta venia a
representar teatre en el Catòlics. Adolfo
Marsillach, en les seves memòries diu que ell va començar a fer teatre amb
el “juez Harvey”, i és que així era conegut Ramon Martori qui amb la seva veu inconfusible doblava a l’actor Lewis Stone en les pel.licules de la
sèrie del jutge Harvey, que la distribuidora Metro Goldwyn Mayer ens portava molt sovint en els cinemes , amb
actuacions dels nens/nois prodigis com Mickey
Rooney, Judy Garland i Ann Rutherford. La seva veu era sempre reconeguda i
amb ella hi feia filigranes, com es va demostrar en el recital de poesies que
ens obsequià el dia de la representació de
La setena paraula.
