Dècada anys 60 (XXIII)

EL SEGON FESTIVAL “NITS D’ART” (2)

 

Aquelles Segones Nits d’Art es van completar en una representaciçó teatral que va tenir lloc el primer dia de les festes de la Mare de Dèu d’Agost en el teatre del Cercle de Catòlics. Es representava El gran cardenal, emotiva obra de Herald von Leyder, en versió catalana de Tomàs Roig i Llop, sota el títol de La setena paraula. La presentava el Quadre Escènic del Patronat Artístic del Cercle de Catòlics, amb la col.laboració de l’actor i director  Ramon Martori, qui va donar un cop de mà al director escènic Joaquim Colomer. Es va procurar, sobretot, que la dicció fos correcta. Hi havia cert nerviosisme –no passa cada dia això d’actuar amb un actor professional-, algunes falles de memòria i possiblement manca d’assaig. Ramon Martori, en el paper de cardenal, va ser, en matisos psicològics i de compostura escènica, un protagonista ideal, amb una figura majestuosa que irradiava personalitat. Es van notar, però, els moments en què la memòria li fallava, trencant-se l’encís d’algunes escenes. La interpretació femenina, a  càrrec de Carme Quer i Anna Alberti, correctíssima. Josep Maria Angelats –que se li donà el paper a la vigília de la representació, degut a haver-se posat malalt l’actor que havia d’interpretar-lo- va fer un veritable esforç a fi de que passés desapercebuda aquesta circumstància i va fer un Monsenyor molt digne; Frederic Corominas fèu una creació de Petrovich, un dels personatges més difícils de l’obra; Joaquim Colomer va interpretar amb encert el Mariscal, salvant amb la seva veterania més d’una situació compromesa. Enric Tubert, Joan Geli, Pere Quer, Martirià Coll, Lluis Soler, Rafael Cuenca, F.Vizcaino, Salvador Palmada i J.Grabuleda van donar vida als diferents personatges amb una sobrietat modèlica de com ha d’ésser una companyia ben conjuntada

Frederic Corominas va ser qui va portar l’il.lustre escriptor català Tomàs Roig i Llop, qui va fer la resentació de l’obra.

Ramon Martori va romandre a Banyoles durant gairebé un mes per dirigir  La setena paraula. A les tardes el podiem veure sempre en les tertúlies del cafè del Catòlics.  Vaig convidar-lo algunes vegades a sopar a casa i gaudia molt jugant amb el nostre fill, Xavier, que aleshores tenia tres anys, i li feia molta gràcia amb el seu cabell roig i cara de trapasser, tal com. l’havia vist a La Passió damunt d’una parada de fruites que jo, el seu pare, tenia muntada damunt l’escenari en el quadre del Diumenge de Rams.  Ramon Martori era tot un senyor i va passar moltes estones fullejant obres de teatre en el meu particular arxiu teatral i emocionant-se més d’una vegada en veure els repartiments de les obres de teatre en les que ell havia actuat, i més d’una llàgrima se li va escapar en comprovar que ja no eren en aquest mòn alguns actors i actrius que figuraven en els repartiments de les obres per ell estrenades a Barcelona. Ramon Martori era una figura important del teatre català. Havia inaugurat temporades al teatre Novetats i la seva Companyia Nicolau-Martori (l’actriu era Mercè Nicolau) emplenava temporades llarques al teatre Romea i passejant-se  amb les seves comèdies per tots els teatres de Catalunya. De Martori ja n’hem parlat quan en els anys quaranta venia a representar teatre en el Catòlics. Adolfo Marsillach, en les seves memòries diu que ell va començar a fer teatre amb el “juez Harvey”, i és que així era conegut Ramon Martori qui amb la seva veu inconfusible doblava a l’actor Lewis Stone en les pel.licules de la sèrie del jutge Harvey, que la distribuidora Metro Goldwyn Mayer ens portava molt sovint en els cinemes , amb actuacions dels nens/nois prodigis com Mickey Rooney, Judy Garland i Ann Rutherford. La seva veu era sempre reconeguda i amb ella hi feia filigranes, com es va demostrar en el recital de poesies que ens obsequià el dia de la representació de La setena paraula.