Dècada anys 60 (XIII)

La Passió de Banyoles (5)

 

En els soterranis del teatre, el personal .jueus, romans, botxins- contemplaven la televisió mentre esperaven que l’Albert Tubert –amb el micròfon a la mà al costat de l’escenari- els avisés per a posar-se a punt d’entrada en el quadre següent. Allí també hi havia Capella que ens va dir: “des del primer personatge al darrer comparsa, tothom treballa amb més ganes de fer quedar bé La Passió que de lluir-se personalment. I això amb constància, que al cap de tres o quatre representacions ratlla en sacrifici”.

Venia gent d’arreu de la província. S’organitzaven autocars en els pobles. En aquell tercer any n’arribaven de La Bisbal, Calella, Platja d’Aro, Figueres, Roses, Olot, Arbúcies, Tossa de Mar, Cassà de la Selva, Molló, La Cellera, Girona i Barcelona,   com també organitzaven sortides cap a Banyoles, els mossèns de les parròquies més properes – Santa Pau, Navata, Flaçà, Besalú-, gairebé en tots els pobles i poblets de la província hi havia desplaçaments cap al teatre del Cercle de Catòlics de Banyoles, i tothom amb les reserves d’entrades pels “Dies especials dedicats a la Província” . El delegat provincial de Turisme assistia a una representació i visitava els departaments tècnics de l’escenari interessant-se especialment pel quadre de llums del compartiment de luminotècnia i escoltant els plans i projectes del Patronat Artístic. Durant l’entreacte saludàvem al Governador Civil, a l’alcalde de Girona; a Joan Guillamet –professor de Literatura de l’Institut de Figueres-, al director de la revista Recull, de Blanes, a autoritats eclesiàstiques, a grups de teatre d’efeccionats i a alguns actors i directors de teatre professional. L’actor Ramon Martori s’emocionà amb les darreres escenes de La Passió, i acceptà una invitació per a venir a dirigir i interpretar una obra amb el grup Teatre i Art.

Es van rebre cartes de felicitació de moltes persones vinculades a l’art de Talía, i també una de molt curiosa d’un espectador de Roses, que em plau reproduir-ne un fragment: “Tant jo com els meus varem sortir-ne meravellats de l’espectacle. Havia sentit comentaris de La Passió però mai hagués dit que Banyoles posseís un quadre d’efeccionats com el que tenen. (...) Com afeccionat acèrrim a l’art de Talía i nadiu de poble de mar, he vist l’únic i insignificant detall que crec  que podria millorar-se. És el de les dones que adoben les xarxes (quadre d’Els pescadors). Amb tal motiu, per correu a part envío unes agulles d’adobar xarxes que podrien substituir les fustes que fan servir les dones”.

El públic es fixava en els més mínims detalls i això era bo per a nosaltres que procuràvem perfeccionar-nos cada any una mica més. Gràcies, doncs, a aquest bon senyor, els pescadors i pescadores del quadre de les xarxes van poder treballar amb agulles autèntiques. Però, segur que si hagués tornat a venir ens podría haver retret que cap de les enxarxadores sabia fer còrrer les agulles.. Potser necessitaven un curset d’’enxarxament. De fet, aquesta és una de les moltes anècdotes en aquella apassionada passió, que en aquell tercer any seguia essent , efectivament, molt apassionada, i prova d’això és que es van emplenar tres autocars per anar a veure la representació de la popular Passió d’Olesa de Montserrat Tot pagat –entrada i dinar-, que bé s’ho mereixia tot el personal. Els que no van poder venir se’ls va obsequiar amb un “suculent banquet” en un restaurant vora l’estany.