La
Passió de Banyoles (4)
El més important
de La Passió de Banyoles és el fet
mateix de la seva posada en marxa, partint de zero, habilitant l’escenari,
pintant els decorats, escrivint el llibre, confeccionant el vestuari, assajant
l’obra i acurant tots els detalls fins arribar a l’estrena. Una empresa
d’envergadura magna, portada amb impuls tan formidable que no seria pecar
d’optimisme exagerat augurar per a un futur no llunyà un important lloc en el
palmarés d’aquesta tradició teatral religiosa de nostra terra”.
Hi havia
entusiasme en el personal de La Passió. Les crítiques totes eren favorables i
la ciutat vibrava enlluernada en veure l’apassionament possessionat pels
“passionaris” del teatre del Cercle de Catòlics. L’any següent –1963- aumentava
el nombre de representacions i s’ampliava l’obra estrenant-se set quadres més,
afegits per a donar una major continuïtat i agilitat. Amb L’exasperació de Judes s’aconseguia una perfecció de llum i color
en un nou decorat realista del sòrdid cau de Judes, amb una sorprenent
transparència en la que es veia la comdemna de Jesús.; Perquè?, també en l’habitatge de Judes ens demostrava els encerts
que hi havia hagut en alguns canvis de papers, ja que en aquest quadre es va
poder escoltar una bona matisació en les veus de dos actors de classe; Jesús i els infants, breu i concís, mostrant-nos
el contrast de dues belles escenes: tendre i dolça la dels nens i de fonda
emoció la del Miracle del llebrós;
Presència infinita, quadre renovat, amb un bell decorat del pati de la casa
de la Verge Maria, amb un excel.lent moment impregnat d’emoció: el comiat
silenciós de Jesús i Maria; Covardia,
Pescadors i La mort de l’Home completaven la llista dels nous quadres, si bé
també van millorar els canvis introduïts en alguns altres, com El Sermó de la Muntanya, Pilat i Crucifixió,
aquest darrer, d’un impressionant realisme aconseguit pel mestratge dels actors
i per l’ambició i eficaç joc de llums que permetia impressionar una gran
tormenta sobre el fons del ciclorama.
En aquell segon
any el total de personatges que es van veure en l’obra van ser 110, donant-se
la coincidència que el nombre de persones mobilitzades per a les
representacions també foren 110, separats en 75 actuants i 35 de personal
interior.
A l’any següent
–1964- les representacions de La Passió
posseïen un ritme i una qualitat extraordinàries. Havia agafat totalment les
regnes de la direcció en Josep Maria
Capella, periodista, director del Quadre
Escènic de Ràdio Gerona i del de La
Salle, a més de co-autor –amb Narcís
Jordi Aragó, de l’obra La llum de la
veritat, és a dir de La Passió de
Girona. Quan Joan de Palau va
dir-li si ens podia donar un nou cop de mà en la direcció s’hi va il.lusionar
enormement. Capella ja havia solucionat els problemes en la direcció d’alguns
quadres de masses, però fins el segon any no va poder veure totalment la
representació. Va produir-li un bon impacte, coneixia l’obra, el personal i
l’ambient. El primer objectiu que es va proposar va ser el de perfeccionar la
dicció. Es proposava arribar a la naturalitat, que els papers es visquessin més
que es representessin. A part de les seves qualitats reconeixia que en l’obra
hi havia certes dificultats, com el vers i la prosa alternats, si bé procuraria
que es superessin amb bona voluntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada