Dècada anys 60 (XXI)

LES NITS D’ART (2)

(Primer festival davant de l’església de Por  queres)

 

Quan es van encendre els llums, la façana romànica i els xiprès que flanquejaven l’església enlluernaven d’esplendorositat. Començava la representació de La Consueta de Sant Jordi. Els espectadors s’estranyaven i es preguntaven que seria això de la Consueta. S’havia d’aclarir que el terme Consueta, indica, de primer antuvi “coses acostumades, funcions sagrades fetes de consuetud”, i passà més tard a indicar la mateixa representació. Equival, doncs, en aquest cas, a la denominació de “misteri” o a la castellana “auto”. La que es representava tenia per tema la victória de Sant Jordi sobre el drac. El criteri que es va seguir per l’adaptació de l’obra, segons Modest Prats “·es pot resumir en aquesta fòrmula negativa: evitar el pur arqueologisme. No s’ha intentat, de cap manera, fer una representació per a ús de filòlegs i esperits refinats, Hi ha una lleugera modernització de la llengua,  hem suprimit algunes de les aparicions del drac que podrien semblar grotesques. Hem volgut fer d’aquesta consueta una cosa viva, un impacte eficaç en l’ànim de l’espectador del segle XX, com, indubtablement, ho fou per l’espectador del segle XIV. En el que hem tingut un criteri més rigurós ha estat en la part cantada. Una música que senyala l’autor i, actualment, és introbable, l’hem substituit per una tonada popular del segle XIII que el P. Cocagnac ha descobert recentment al Rosselló”.

Una representació molt digne que jo recordo especialment dos passatges per a l’anècdota: l’arribada del cavaller Sant Jordi, que enfilava la carretera damunt del seu cavall i frenava de cop el trot en veure tanta gent a l’esplanada. La bèstia es va espantar i aixecà les potes del davant, amb el conseqüient sobresalt dels espectadors de les primeres files. Sort es va tenir d’una persona especialista en arranjar els problemes que sorgien entre els espectadors de les representacions a l’aire lliure: Com havia fet uns anys abans, sortint a encendre el foc en la representació de Medea a la vora de l’estany, també sortí aquesta vegada per evitar accidents, agafant per les relles el cavall de Sant Jordi i apartant-.lo cap a un costat. Aquell home es mereixeria tot un homenatge; era en Joaquim Congost, conegut popularment com en Quim de la Brigada de l’Ajuntament.

El que estava indignat era “el cavaller Sant Jordi”, qui, amb penes i treballs va poder baixar del cavall. Evidentment que, per encarnar el personatge s’havia d’escollir una persona que sabés muntar un cavall, i en el grup teatral només teníem un actor-genet, era en Miquel Fèlez, qui, un cop curat de l’espant va poder traspassar la portalada de l’església , que s’obrí en una mostra d’espectacularitat amb una lluminària com no s’havia vist mai en aquell temple. Travessant el passadís del mig, el cavaller Sant Jordi va arribar davant l’altar on l’esperava la seva promesa. Un acabament ple d’esplendorositat que va entusiasmar a tots els espectadors.

A la segona part es presentava l’Agrupació Polifònica de Banyoles després dels seus èxits aconseguits a diverses audicions a La Bisbal,, Círcol Olotí, Associació de Música d’Olot, Figueres, Tortellà, Palafrugell i darrerament a l’església de Sant Pere de Ceret, alternant amb l’expert concertista, Rafael Tapiola. Sota la direcció de Manuel Saderra i Puigferrer s’interpretaren obres de Bach, Schubert. Txakovski, Mozart, Jusly i Mendelshon. La premsa va destacar l’èxit d’aquest I Festival Nits d’Art reconeixent que un marc tan adequat com el de l’església romànica de Porqueres “con las quietas y plateadas aguas del lago a sus pies, vetustos vestigios, cipreses que la flanquean y el magnífico paisaje que desde este montículo se presenta al que contempla por primera o enésima vez, no lo tienen todas las poblaciones, y ese don de”. Dios, ha sabido ser aprovechado con dignidad, lo que equivale a decir con acierto.