Dècada anys 60 (XVIII)

La Passió de Banyoles (10)

 

Abans d’acabar el capítol de La Passió em complauria molt que poguessim extreure unes pàgines de l’obra de Frederic Corominas, Ecce Homo, L’hora de Crist, que no es van incloure en el llibre editat per l’Ajuntament de Banyoles l’any 1991 en la col.lecció Els llibres del Tint, a cura de Joan Solana i Figueres. Potser es van perdre els originals o potser ningú va recordar que els exemplars on figuraven aquests quadres es guardaven a l’arxiu teatral d’en Joan Olivas. Crec que aquests fragments  poden servir per a completar l’extraordinari text del llibre de Frederic Corominas, tan ben acurat per l’entusiasta Joan Solana.. Son tres quadres que es van afegir en el segon i tercer any de les representacions. El primer té per títol Perquè? i es desenvolupa a l’interior de la casa de Judes de Keriot. Després del Sant Sopar s’hi presenta Pere que troba a Judes arraulit, mig agenollat, comptant i recomptant les monedes de la venda:

PERQUÈ ?

PERE.- Perquè? ¡...

JUDES.- (amb un surt, recull de pressa els diners i els guarda dins de la bossa; alguna moneda li ha caigut a terra, i això l’acaba de posar nerviós). Eh?... Qui és?...

PERE.- Perquè?!...

JUDES.- (mig girat, sense moure’s de terra). Pere... a què has vingut? Què vols?

PERE.- Per què has marxat abans que el mestre deixés la taula? Per què la mirada de recel?, com un gos garrotejat? Per què el mestre ha dit que un de nosaltres el trairia? Per què has sortit de pressa, abans que ningú?

JUDES.- Jo... (buscant una sortida, com volguent-s’hi congraciar)) Pere, no havies vingut mai a casa meva.

PERE.- No, mai m’ha agradat entrar al cau del llop ni m’ha agradat la bafarada que s’hi respira.

JUDES.- Soc pobre; ja ho saps. El més pobre de la colla. No tinc res per oferir-te. Ben res, ben res.

PERE.- Digues, Judes, per què has fugit? per què has corregut a amagar-te al cau, com la serp després de la malifeta, com la salvatgina una vegada ha destrossat la presa?

JUDES.- (en actitud de defensa) Encara no... (però es corretgeix de seguida) No he fet res! Jo no he fet cap mal!

PERE.- “Encara no...” Què vols dir? Què vols dir? per què fugies, doncs?, per que... (Petita pausa). Si jo pogués endevinar el teu pensament, i penetrar-hi fins a saber que és el que somou la teva entranya!...

JUDES.- Ha sigut el mestre... Ell mateix m’ha dit que sortís, que... (com no gosant dir-ho) que fes aviat la meva feina.

PERE.- Exacte! Aquestes han sigut les seves paraules: “Allò que hagis de fer, fes-ho aviat”. Tots ho hem sentit; tots. Però només tu en saps el significat; tu... i ell, que abans de què el coneguessis ja sabia els teus pensaments d’ara, i els d’abans, i els de sempre. Si pogués saber-los jo també!...

JUDES.- (com encarant-se-li) Tu, Pere, ets un infeliç pescador i encara més infeliç et tornes cada dia. Tens força bruta, una gran força, no res més, i et recrema veure que et guanyo en intel.ligència i en astúcia; que et guanyo a tú i a tots els altres; que jo!, jo!, se trobar un guany allà on vosaltres no sabeu trobar-hi més que mal-de-caps i llagrimetes.

PERE.- Un guany? Que et proposes? Diga’m Judes...! (s’hi dirigeix ,menaçador, amb ànim de sacsejar-lo: però es conté amb treball i, després d’una petita lluita amb sí mateix torna a dir, amb to de veu molt diferent, mig plorós) Díga’m Judes: has complert ja allò que havies de fer?

JUDES.- No; no encara. Com vols...?

PERE.- (exasperat) Que esperes, doncs?! No ha dit que enllestissis de pressa? (l’aixeca d’un grapat i li dòna una empenta) Veste’n!

JUDES.- (abans de desaparèixer) Jo...

PERE.- Veste’n!!...

(Surt Judes. Pere es deixa caure a terra i, recolzat a la banqueta, sanglota amb el cap entre els braços).                            TELÓ