Dècada anys 60 (XXIV)

EL TERCER FESTIVAL “NITS D’ART”

 

I ja va passar a l’any següent amb el Tercer Festival Nits d’Art. El 1964 va ser l’any de l’obertura juvenil. L’any en què el jovent amb l’eslògan d’ Obrim una finestra encetava la seva primera Setmana de la Joventut. El Patronat Artístic del Cercle de Catòlics seguia organitzant els festivals i tornava a la plaça del Monestir amb un programa de categoría..Per primera vegada a Banyoles actuava el tan esperat Esbart Verdaguer amb l’espectale del Ballet Mediterrani que havia assolit un gran èxit arreu de Catalunya, a tota la Península , com també en algunes ciutats d’Itàlia. Es va poder veure l’excepcional ballet de costums catalanes en tres quadres, original de Joan Valls, L’envelat, amb música popular i també dels mestres Vicenç Bou, Josep Serra, Esteve Burés i Enric Massana, arranjades pel mestre Agustí Cohí-Grau, coreografia de Salvador Mel.lo –director de l’Esbart- i figurins de Trabal- Altès.

El segon dia es presentava l’Agrupació Proscenium, de Girona, dirigida per Juan Ribas, amb l’obra de Jean Anouih, Becket o el honor de Dios, de muntatge modern, de ritme quasi cinematogràfic, amb diversitat d’escenaris. Aquesta obra d’Anouih la vam poder conèixer abans de la versió cinematogràfica. El drama coincideix amb els fets històrics que foren objecte de tractament escènic a Asesinato en la Catedral, de T. S. Heliot. Amb l’avantatge, pel que es refereix a l’obra d’Anouilh, de la seva millorr claredat expositiva, i fins a cert punt, també de la seva més desbordant i millor dirigida vena dramàtica. L’obra s’estrenà el mes d’octubre de 1960, interpretant Laurence Olivier el paper de Becket, i Anthony Quin el d’Enric II d’Anglaterra, obtinguent un dels èxits més ressonants  que es recordin en la crtítica teatral de Nova York. L’acció es desenvolupa en el segle XII i s’explica la història de Tomàs Becket, que fou el favorit d’Enric II i que més tard, en ser nomenat arquebisbe de Canterburi, s’enfrontà amb el propi Monarca quan aquest tractà de subjugar a l’Església, a fi de convertir-la en un instrument de les seves ambicions, fins que a l’any 1170 i per ordre d’Enric II, Becket foun traidorament assassinat sota les gòtiques voltes de la catedral de Canterbury.

El Grup Proscenium va resoldre amb un sentit molt viu del que és el teatre, aconseguint-se efectes plàstics de gran bellesa ajudat per les llums que donaven a les pedres de la façana del Monestir un matís inèdit, ple de realisme. On es va notar més la mà d’un bon director va ser sobretot en la col.locació escènica i en el moviment que donaven a les escenes els actors de l’obra. Hi hagueren molts aplaudiments als finals dels actes i en més de cinc ocasions en escenes ben resoltes per actors que van saber donar el to adequat, i principalment l’actor Josep Maria Capella que va saber mantenir el personatge Enric III d’Anglaterra en una tensió. un equilibri d’efectes sense que en cap moment cregués el públic que fingís. L’obra fou un triomf total per Capella, magnífic de gest, d’actituds i de veu- La interpretació de Joan Canals en el paper de Becket fou correcta i planera.

Molta feina va portar el muntatge d’aquesta obra per part pels components del Patronat, que van estar treballant uns dies abans movilitzant personal per a la construcció de tres escenaris i col.locacio d’altaveus, micròfons, llums i focus. Tant en l’espectacle musical com en el teatral, el públic, amb gran majoria de forasters, donaven a la plaça del Monestir un ambient d’altura cultural que bé es mereixia i necessitava la ciutat de Banyoles.