Dècada anys 60 (XXXI)

De “Teatre i Art” a “Amics del Teatre”

 

Lluis Soler, conegut popularment com en Punset o en Lluis de la Parra (de l’hostal de La Parra) era un tècnic electricista de Indústrias Coromina S.A. que es va ficar dintre l’escenari del teatre del Catòlics per ajudar a la part luminotècnica de La Passió. Quan alguna cosa no li anava prou bé, en Lluis deixava anar el seu característic renec de “Me cagum els pets elèctrics!” amb una ampla cara riallera. Tancat dins la cabina dels electrotècnics  mai ningú ha sabut com se’n sortia amb el remenament de reostats entre galledes d’aigua i pets elèctrics perillosos. Més d’un dels qui estaven ficats dintre aquella cabina reconeixen que el miracle de La Passió va ser que en sortissim tots vius.

En Lluis “Punset” va arribar a canviar els pets elèctrics per l’afició d’actuar. Li agradava fer el pallasso i s’interessava pels trucs de la màgia conversant amb els artistes del circ instal.lat a la plaça de les Rodes, que es reunien al voltant d’una taula de l’hostal de la Parra fent petar xerrades i  contant-li trucs de la faràndula circense. Potser aquest fou el motiu perquè s’engresqués amb el seu amic Miquel Batlle per formar una parella de pallassos, amb el nom artístic de Quico i Pinito. En Lluis va trobar una altra persona afeccionada al teatre , en Jaume Figueras, de la saga dels Figueras funeraris coneguts com els de “can Tites”.  A partir d’aquestes trobades es proposà sortir de la cabina dels tècnics per formar un grup de teatre. Ja havien actuat en les dues comèdies infantils ja esmentades i dirigides per Joan Olivas quan es proposaren a representar l’obra dels populars autors Vendrell i Tapias, “El gran egoísta”. S’espavilà per trobar personal i pogué reunir un entusiasta jove, Joan Marieges, qui, conjuntament amb un noi de Figueres, Lluis Bosch, es van fer càrrec de la direcció de l’obra on hi actuaren juntament amb Francesc Mayolas, Miquel Batlle i Jaume Albertí. Les actrius foren Montserrat Oller, Maria Rosa Pujolàs, Carme Serra, Dolors Sebastián, Mariàngels Miret i Roser Colprim. I ja tenim nova gent animada per tirar el carro del teatre amb les rodes una mica desengrassades en el temps de La Passió. Però les rodes del carro dels Amics del Teatre  xerricaven continuament, i els seus components desitjaven actuar per les festes de Sant Martirià que en els darrers anys, gairebé sempre l’escenari del Catòlics era ocupat per companyies foranes. Tanmateix, però, el carro teatral d’aquells nous afeccionats banyolins va poder fer aturada en el darrer dia de la festa major, en el que representaren El gato y el canario, de la que tots els seus components en restaren satisfets. Era una comèdia d’intriga, original de John Willard i de la que se n’havia fet una versió cinematogràfica en clau d’humor, interpretada per Bob Hope. Els nous comediants hi van posar el coll, americanitzant la comèdia tant com van saber. Podem dir –com anècdota- que va ser la primera obra teatral que es veié un llit de matrimoni a l’escenari del teatre del Catòlics. No passà res. Únicament una mà assassina que sortia d’un forat darrera la capçalera del llit per estrangular la protagonista.