Dècada anys 60 (XXXII)

Les primeres comèdies d’”Els Amics del Teatre”

 

Després d’aquella experiència de trihller cinematogràfic o de teatre de grand guignol, aquest grup ja començà a actuar com a Amics del Teatre reposant la comèdia Dos tipus de pronòstic, fent-se càrrec de la direcció el jove Jaume Albertí, i en canvis en el repartiment. A la primavera  de 1965 arribà La gran aventura.   Es va representar el 2 de maig , dia de la festa del Pubillatge de la Sardana. Recordo especialment l’entrada apoteòsica de la Pubilla de la Sardana, Dolors Arpa de Puig, amb el públic de la sala, dret, aplaudint tota la comitiva que pujà dalt de l’escenari, on  vaig  fer lliurament d’una panera de flors a la Pubilla, mentre Joan de Palau, en representació del Patronat de La Passió pronuncià una eloqüent salutació, i Frederic Corominas recità d’una forma molt particular la poesia dedicada a Dolors Arpa: “Banyoles, ciutat pubilla – per la dansa i l’afalac – si la filla és la pubilla, -qui més brilla, mare o filla? – Banyoles ciutat pubilla, - Banyoles, ciutat del llac”.  Un cop acabat l’acte es reemprengué la representació de La gran aventura, on cal destacar la bona interpretació que oferí Montserrat Oller, com també el de Joan Marieges en el paper d’un capellà jove que ha de posar fre a una família on l’egoisme priva damunt de tot, amb fill pròdig rebut amb braços oberts i perdó final. Gairebé a frec de melodrama, però ben escrita per Jaume Salom.

En aquesta obra s’estrenava com a director escènic el jove Joan Marieges que havia fet estudis de “teatro español universitario” a Barcelona i ens parlava dels bons moments inicials de Teatre i Art i que “inexplicablemet feia temps que no representaven cap obra de qualitat”. En una entrevista realitzada per Josep Maria Massip a Horizontes deia que “la segona època de Teatre i Art no es res més que un esforç iniciat per aquest home entusiasta i gran afeccionat que és Joan Olivas, per portar el nom de la ciutat perque figuri en el lloc que mereix en l’àmbit artístic (...). L’obra que presentem és una obra de vàlua dintre de la dramatúrgia universal com qualsevol de les comèdies de Saroyan, a moltes de les quals supera per la grandesa de la concepció”.

L’obra més important que portaren a escena els Amics del Teatre fou la refundació de la comèdia de l’autor blanenc Vicenç Coma i Soley, Els sis corders de Blanes, inspirada en una narració de Joaquim Ruyra, molt coneguda pels afeccionats banyolins. La nova Agrupació va presentar-la per primera vegada amb element femení, oferint-se “un sincer homenatge a tots aquells veterans artistes banyolins que amb el seu esforç donaren nom al teatre d’antany”, acomplint-se, abans de començar, amb un record a les velles glòries de l’escena banyolina. Els components d’ Amics del Teatre que representaren l’obra foren: Rafael Cuenca, Lluis Soler, Jaume Figueras, Jacint Mateu, Maria Busquets, Joan Parnau, Jesús Figueras, Feliciano Vizcaino, Gonçal Prat, Mariàngels Busquets, Joan Solana, Joan Celrà, Carme Serra i Agustí Barceló. En quant als “dos corders que no parlen, però que mengen molt” van fer molt bé el seu paper, asseguts a taula, d’esquenes al públic i amb temps suficient per saborejar l’arròs i tirar-se uns bons traguets de vi, que suposem devia ser de la millor qualitat que el de feia vint anys, ja que els curà la mudesa fent-los parlar dient quatre bajanades d’aquelles que desvetllen l’apuntador.

 

Si amb Els sis corders de Blanes van aconseguir que el públic fruís de debó, poc van entusiasmar amb la següent obra que presentaren per la festa major de 1967. Aquell any va ser un dels més tristos de la programació teatral festamajonera banyolina. No hi hagué cap Companyia de teatre professional, i únicament un Benvingut, mossèn Vidal, una fluixa comedieta per a exhibició personal d’un actor que havia de viure un personatge dels que més endavant n’hauria de treure bon profit mossèn Ballarín amb el seu novel.lístic Mossèn Tronxo. El mosssèn de la comèdia, -original de F. Lorenzo Gàcia-, va interpretar-lo Jaume Figueras. Li feia il.lusió. La seva veu, pregona, rogallosa i ofegada no arribà més enllà de les butaques de mitja platea, i molt menys a les del teatre Victoria, local on van actuar-hi en una funció benèfica amb el fi de recaptar fons per a la construcció del complex parroquial de Sant Pere.

Un cop acabada La Passió semblava que el teatre anava de baixa. Els Amics del Teatre es van animar portant el “mossèn Vidal” pels teatrets dels pobles de la província, i en arribar al desembre del 1967 van col.laborar en la festa de la Puríssima on, seguint la tradició, l’escenari del Catòlics s’omplí de cançons rítmiques i poesies per nens i nenes de la ciutat. A la segona part els Amics del Teatre presentaren una senzilla i molt ingènua comèdia, origunal de Ramon Casas: Flors i bombons. La interpretaren Maria Busquets, Joan Parnau, Rosa Maria Callís, Joan Solana, Jesús Figueras, Josep Güell i Anton Figueras.