Dècada anys 60 (XXXIX)

F.E.S.T.A.   I  DESPESES

 Al començament de 1960 ens vam afiliar a una entitat al servei del teatre catòlic: F.E.S.T.A. (Foment d’Espectacle Selecte i Teatre d’Associació). Inicialment F.E.S.T.A. tenia com a finalitat de posar ordre pel que feia a l’orientació de les obres i les formes d’interpretació que existien en els centres d’afeccionats en general, i parroquials, en particular. F.E.S.T.A. ens enviava una revista, SCENA, que feia d’enllaç entre els associats i la secretaria de l’entitat, un arxiu teatral amb obres de tots els gèneres, previ pas per la censura eclesiàstica, amb una fitxa completa de cada una d’elles, indicació de personatges que intervenen, decorats, pressupost general, dificultats de muntatge amb la seva solució, fins i tot referències de la representació en altres centres, les facilitats d’adquisició a preus econòmics, dels accesoris indispensables per a una representació (decorats, mobiliari, vestuari, entre altres coses). No vam fer servir gaire els serveis de F.E.S.T.A. , però la revista Scena ens interessava per conèixer la marxa del teatre d’afeccionats a Catalunya. Organitzaren concursos teatrals que no hi participàrem, perquè en aquells anys hi hagué un interval entre els nostres grups teatrals. Això de què en un concurs teatral es designés per a la fase final la representació d’un acte d’El port de les boires no ho vèiem gaire bé. Potser si ens haguèssim ficat més amb F.E.S.T.A. es podia haver aconseguit que alguns dels nostres actors s’haguessin incorporat a algun Institut de teatre i qui sap si algun dels nostre joves actors hauria pogut dedicar-se al professionalisme, perquè de la promoció d’intèrprets adherits a F.E.S.T.A. en sortiren afeccionats que seguiren el camí de la professionalització, com ara Carles Lloret i Josep Maria Caffarel  (del Club Maria Guerrero), i Rafael Anglada (de l’Ateneu Catòlic de Sant Gervasi).Tots ells barcelonins. Als banyolins, però, Barcelona ens quedava massa lluny. Així és que no ens vam moure de casa i seguírem llegint Scena i les obres que ens recomanaven. F.E.S.T.A. com a entitat estava preocupada per la proliferació de Grups i, sobretot, perquè n’hi havia molts que funcionaven i no s’hi havien adherit.. Amb alts i baixos, F.E.S.T.A. es mantingué com a entitat fins  el setembre de 1972 en que fou dissolta.

D’aquella dècada he pogut salvar de l’estripament o de la cremada unes factures que em sembla bé anotar en aquest apartat a fi de que sigui possible que el lector d’aquest memorial teatral es pugui fer càrrec de com anaven els trets escènics en aquells temps. Una factura de la diada de Sant Josep de 1960 ens descriu així les despeses:

Lloguer decorats de “jardín i salita”, 260 pessetes; lloguer d’exemplars, 60 ptes; recader Cros, ports decorats, 30 ptes; tramoia, 300 ptes; ferreteria Agustí, claus per muntatge escena, 25 ptes;  Sociedad General de Autores de España, 216 ptes; Coca-cola i galetes per obra de teatre, 16 ptes; . Total: 907 ptes.

En la posada en escena de Melocotón en almíbar es recollien en dues representacions 4916 ptes. Les despeses eren de 1968 ptes i s’entregaven al Patronat Artístic del Círcol de Catòlics, 1474 ptes. O sigui que restaven en caixa 3972’45 ptes. No sé si n’hi havia per fer un dinar, perquè de despeses n’hi havia moltes més. S’havia de pagar a l’Arxiu teatral Modern de Barcelona on ens obligaven a fer dipòsits en lliurar-nos els papers d’estudi que solien ésser mecanografiats i engrapats en petites cartolines. Eren jocs de papers que ben sovint se’n perdien alguns i havíem de pagar per material perdut. Tambè hi llogàvem obres per a llegir. A dotzenes les devoràvem.

Tinc a la mà una llista prou llarga de factures i notes. També té el seu interés deixar-ho escrit:   a Sebastià Rigau li pagàvem bombetes i treball de luminotècnia; a Maderas Llorens, peces de fusta envarillades; a Narcís Ferrer (l’incansable Ciset, fuster escènic) pels seus treballs de tramoia; al conserge del bar del Catòlics, per consumicions en les obres representades; moltes més factures de la Sociedad General de Autores de España per permisos de representacions – no se’ls n’hi escapava cap!-; als recaders Cros i Vilardell per portar-nos dels arxius barcelonins les caixes de decorats, vestuari i algunes vegades d’armeria; més factures de decorats del taller Pou Vila; a la confiteria Boadella per alguns pastissos; a les encarregades de la neteja de la sala; a la impremta Mateu per confeccins de programes; a Jesús Barba per pintar pissarres; conferències telefòniques; visats de programes... I per acabar, aquí teniu aquesta factureta de Jaume Coll del carrer de la Divina Pastora que posa que “per passar 1000 programes i mui grandes i plantar 4 carteles” ens cobra 125 ptes. Em recorda que anys enrere vaig veure una altra factura d’uns nens que ens van ajudar a muntar una paradeta i entre altres coses ens cobraven tres pessetes “por el trabajo de cansarnos”.

eria; més factures de decorats del taller Pou Vila; a la confiteria Boadella per alguns pastissos; a les encarregades de la neteja de la sala; a la impremta Mateu per confeccins de programes; a Jesús Barba per pintar pissarres; conferències telefòniques; visats de programes... I per acabar, aquí teniu aquesta factureta de Jaume Coll del carrer de la Divina Pastora que posa que “per passar 1000 programes i mui grandes i plantar 4 carteles” ens cobra 125 ptes. Em recorda que anys enrere vaig veure una altra factura d’uns nens que ens van ajudar a muntar una paradeta i entre altres coses ens cobraven tres pessetes “por el trabajo de cansarnos”.