La passió de Banyoles (2)
Eren moltes les persones que col.laboraven a
fi de que La Passió resultés ben exitosa. La propaganda ja anunciava l’estrena
pel març de 1962, amb vuit representacions en els dies festius de la Quaresma
fins el Diumenge de Pasqua. S’editaren tríptics amb publicitat de fondes i
restaurants, amb guies de Bañolas
pels visitants, amb horaris de misses i notes serioses com les de no permetre’s
l’entrada a l’espectacle durant les representacions dels quadres. El tríptic
informava que per a la realització i posada en escena de La Passió – Ecce Homo, L’hora de Crist-, fou necessari dissenyar i
realitzar: l’escenografia, vestuari, sabateria, perruqueria i muntatge d’un
grandiós Ciclorama amb tota la gamma de llums necessaris, adaptar la música i
els efectes sonors adequats “per donar vida i esplendorositat a l’obra que
l’autor D. Frederic Corominas ha
escrit especialment per Bañolas. El
millor quadre d’actors, més de 150 personatges en escena, directors escènics,
musicals, tècnics electricistes, de gravació, d’efectes d’escenografia i la
gran col.laboració de cases comercials i particulars, han contribuït a fer
realitat el projecte del Patronat de La
Passió”. (……)
El primer
acte finalitzava amb el quadre del Diumenge de rams. El segon, que no
desmereix de l’anterior, literària i teatralment centra i emmarca la Passió,
iniciant-se amb El Sanedrí i acabant
amb La comdemna. El tercer acte,
encapçalat pel quadre de Pilat, amb
la versificació que ja hem lloat, l’obra literària va cedint pas a la plàstica
fins a fondre’s amb ella. Crucifixió,
Devallament de la Creu, Enterrament,
quadres finals saturats d’eloqüents mutismes, de punxants silencis. Apoteòsic,
triomfal, la Ressurrecció, Al.leluia.
Hem llegit el quadre setze, Les Tres
negacions, que no s’ha representat. Ho considerem una magnífica mostra de
diàleg il.lustratiu. Posades en escena Les
negacions... segurament tindria més sentit la digresió del primer acte, Els neguits...- i restarien més
perfilades les figures de Barrabàs i Judes
Amb la direcció escènica d’Ecce Homo, Joaquim Colomer ens ha
demostrat una vegada més la vàlua que li tenim reconeguda. Enquadrar a
l’escenari del Centre una obra de tal envergadura amb un bon moviment de masses
és tasca veritablement difícil i exigeix un total coneixement de la cosa
teatral. No ens han sorprès les positives solucions que a tot el conjunt ha
donat el sr. Colomer, veterà i ferm puntal de l’escena banyolina”.
La veritat és que si bé fou important la
tasca del sr. Colomer en la direcció d’actors, també hem de fer-la extensiva
als ajudants que va tenir per resoldre els problemes que li sortien al pas.
Faltaven pocs dies per l’estrena de l’obra i encara no s’havia refermat
l’escena del final del primer acte: Diumenge
de Rams. Amb l’entrada de Jesús damunt la somera, amb més d’un centenar de
persones fent voleiar rams damunt l’escenari, amb parades de venedors de fruita
i catifes, que havien d’arraconar-se davant l’allau de gent, es formava un
garbuix que no hi havia manera de posar calma als aldarulls per més que Colomer
s’esgargamallés a crits. Va posar una mica d’ordre Frederic Corominas fent dialogar els personatges dels laterals i
els del centre, però seguia l’esvalotament del clamoreig que ho ofegava tot.
Allò no podia anar. Fins que Joan de
Palau va portar un seu amic de Girona bregat en la direcció escènica de
masses: va ser Josep Maria Capella qui
va salvar la situació fent barrejar diàlegs entre els actors que eren en escena
al mateix temps que la cridòria anava augmentant progressivament fins a
l’entrada triomfal de Jesús, on els rams s’aixecaven voleiadissos ben enlaire
mentre la música coral d’Al.leluia augmentava en un clímax poderós fins a la
caiguda del teló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada