La dècada dels anys cinquanta (XVIII)

Medea. Teatre clàssic a l’estany

Amb la meitat de professionals i l’altra meitat d’afeccionats es va presentar a la plaça de les Rodes la Compañía de Teatro Portátil Alvarez Quintero. A l’estiu de 1957 ens ofegàvem de calor sota el tendal contemplant Marianela, La malquerida, Los marqueses de Matute, Blancanieves y los siete enanitos,  i altres. Renovaven diariament el repertori, i amb preus populars van tenir un bon èxit. En acomiadar-se del públic banyolí van voler fer-ho actuant en el Cercle de Catòlics amb dues obres molt populars: La herida luminosa, de Josep Maria de Sagarra, traduida al castellà per José Maria Pemán, i La muralla, de Joaquin Calvo Sotelo. Des de l’escenari es van acomiadar emocionadament les actrius Angelita Aparicio i Lina Marcet.

I en el darrer estiu de la dècada, el teatre va anar a l’estany. A l’aire lliure, en el paratge entre els Banys Vells i el Club Natació, en dues nits caloroses es va representar la tragèdia grega, Medea, d’Eurípedes, traduida al català per Esteve Albert – especialista en realitzacions a l’aire lliure, com el Pessebre Vivent,d’Andorra i Pyrene, a França-. La direcció escènica va sobressortir amb una coordinació eficaç en el moviment dels actors, envoltada de prometedora joventut com l’enorme caràcter de Conxita Egea i la bona dicció de Francesc Vals, actuant també com a coordinador, un barceloní amic dels afeccionats al teatre banyolí, en Josep Solanas i Noès, un agent d’assegurances, director escènic del Centre Catòlic de Sants, que quan es trobava a Banyoles venia al teatre del Catòlics a donar-nos un cop de mà.

El cop de mà més important en la representació de Medea a l’estany, va ser el que va donar en “Quim de la Brigada” de l’Ajuntament en disposar d’un foc a terra que havia de cremar en el paratge de l’estany. Enmig de la representació  no hi havia manera d’encendre el foc, fins que, amagat darrera uns matolls va aparèixer en Joaquim Congost bufant el caliu per refer la flamarada. No cal dir que aquest entrebanc va provocar una gran riallada en el  públic que admirava la tragèdia grega que va seguir endavant fins a la gran espectacularitat on els protagonistes dins una barca s’endinsaven aigües enllà de l’estany.