Teatre professional. (III). Joan Capri
A l’any 1956
es va anunciar per primera vegada l’aparició de Joan Capri, acompanyat per Paquita
Ferràndiz, Maria Matilde Almendros, Pere Gil, Joan Velilla i Emilia Baró.
Era per les festes de la Mare de Déu d’Agost quan es va presentar aquesta
Companyia al teatre Victoria amb l’obra de Xavier
Regàs, Camarada Cupido. Una nota curiosa en el programa informava que
l’obra -més de 300 representacions a Barcelona- es representava sense apuntador
des del dia de la seva estrena. Tots esperàvem que sortís el nou actor en
escena pelant una poma en el seu primer monòleg d’èxit, però ni en Capri ni la
poma van aparèixer en escena. Ens van escamotejar el monòleg i l’actor devia
preferir anar a nedar a la seva piscina del Club Natació Barcelona abans que
desplaçar-se pels poblets de la província gironina. Hauríem d’esperar encara un
parell d’anys per conèixer al famós actor cómic. Va aparèixer en una comedieta
excessivament reiterativa que tenía per títol Pum, pum...i el va matar!, original d’Armenteras i el mateix Capri.
Era una comèdia tan insípida que si no hagués sigut perquè esperàvem més de
Capri ja hauríem marxat al final del segon acte, però, sortosament, l’actor
apareixia en el tercer acte, que fou gairebé tot ell un monòleg en el que el
comediant s’hi va recrear tal com ell desitjava. Joan Capri va crear un personatge desmanegat, amb una gràcia
peculiar en la seva flexibilitat interpretativa que li anava molt bé,
enllaminant el públic des que sortia a escena. En la següent obra presentada a
Banyoles, Romeu de 5 a 9, original de
Valentí Moragas, Capri va tornar a
ser el salvador d’un naufragi total en una comèdia molt deficient, en la que ni
Teresa Cunillé ni Lluis Nonell van sortir-ne airosos.
Capri va surar gràcies a un personatge bonatxàs i sentimental que, amb la seva
ingenuïtat, malgrat la caricatura, vessava humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada