Teatre professional (II)
La darrera obra de Tàpias i Vendrell –evidentment estaven de moda aquests dos autors
catalans- la va portar la Companyia de Maria
Vila, amb Ramon Duran, Mercé
Bruquetas i J. Castillo Escalona: Passaport per a l’eternitat fou un encert
d’interpretació i direcció escènica a càrrec del que no faltava mai a la cita, Esteve Polls.
De pas per Banyoles vam tenir ocasió de
presenciar una de les Companyies més ben conjuntades d’aquells anys, la de Ismael Merlo, que va presentar una
atrevida humorada que tenía per títol La
vida en un bloc, original de Carlos
Llopis, amb actors i actrius que més endavant gaudirien de bona fama en el
teatre espanyol: Milagros Pérez de León,
Charo Soriano, Encarna Paso i José Vivó.
Va tornar també Enric Guitart, l’actor que en la dècada anterior se’ns va mostrar
afectat amb la seva mà al pit amb petulància de mosqueter descorrent les
cortines de Felipe Derblay. Amb deu
anys més, Guitart va donar un tomb. Ja no era el d’aquella vella escola de crit
i afectació, ja no era aquell Guitart que va tenir crítiques molt dures amb un Hamlet mutilat i arranjat al seu gust.
Amb Las manos de Eurídice –presentada
al Mercantil- va saber trobar la seva “gallina d’ous d’or”. Es tractava d’un
llarg monóleg original del brasiler Dr.
Pedro Bloch, i que l’actor s’hi va recrear amb una gran interpretació.
També va poder cridar tant com podía, però igualment va saber matisar i
mantenir en tot moment una tensió i un equilibri d’efectes que des del gest a
la paraula, del moviment fins al detall més mínim, va ser inmillorable. Pel seu
treball en aquesta obra, Guitart va obtenir premis d’interpretació i va
representar el monòleg arreu d’Espanya més de dues mil vegades.
Una de les comèdies més brillants d’aquell
temps la vam poder veure al teatre Victoria gràcies a que l’empresa va
contractar en un dia feiner –per tant, pocs espectadors a la sala- la Compañía de Teatro de Cámara de Barcelona
(premio Nacional de Teatro 1953).
Dirigida per Antonio Cabo i Rafael
Richart, la comèdia La luna es azul,
original de Hugh Herbert, va ser
interpretada per Berta Riaza –l’extraordinària
“Ana Frank” de Madrid i Barcelona-, Ricardo
Lucía, Rafael Navarro i Enrique
Navas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada