La pujança musical i el declivi teatral
En acabar-se
la dècada –el 26 de novembre de 1959- el Cercle
de Catòlics es vestia de gala per rebre trenta veus masculines i
trenta-cinc de femenines que van formar l’harmoniós conjunt de la Polifónica de Banyoles, sota la direcció
de Manuel Saderra i Puigferrer. Era
el temps de la pujança musical i el declivi teatral. La cara trista d’aquell
Nadal se’ns va exposar en el lamentable espectacle dels Pastorets. Ja feia alguns anys que no eren el que tots desitjàvem
que fossin. La interpretació, la decoració, la presentació escènica, tot estava
descuidat en aquest espectacle nadalenc que demanava a crits una bona
direcció.. Es representaven desacuradament i es tenia l’esperança que en el
1960 tornaria a renèixer l’afició amb uns Pastorets
renovats. A les pàgines d’Horizontes,
Joaquim Colomer deia que “si se
n’estrenen uns de nous han de ser de qualitat”, però que “s’haurien d’alternar
amb els tradicionals Pastorcillos en
Belén”. Pere Quer creia
convenient la introducció d’uns nous Pastorets
i confiava “amb l’inspirada ploma de mossèn Manuel
Pont per escriure’n uns de nous”, però també que “el cicle nadalenc
s’hauria de començar i acabar amb els tradicionals”. Pere Pagès també creia necessari el canvi “per uns altres de més
moderns i dinàmics, perquè de la manera que s’estan representant és totalment
contraproduent posar-los en escena”. Francesc
Figueras reconeixia com a “molt bona la iniciativa d’estrenar-ne uns de
nous”, creient també que “els tradicionals “no
han de morir”; de la manera que es fan els actuals amb tan poca
responsabilitat, ja s’han convertit en “un
ball de passada”. Josep Freixa considerava “un disbarat dels grossos deixar
de representar els actuals Pastorets”,
si bé creia necessari “ampliar-los amb més música i color i suprimint part del
recitat”. Miquel Vilanova deia que “el que siguin reemplaçats depèn de
la qualitat dels nous, però encara que els nous siguin superiors, es podrien
alternar amb els tradicionals; aquests poden resultar anacrònics però tenen
moltes qualitats teatrals, si bé difícils d’adaptar a les noves modalitats
interpretatives”. I finalment, Jaume Baus
es negava totalment a reemplaçar-los, admetent que els nous podien ésser de
tanta o més qualitat que els tradicionals.
Amb els
tradicionals “Pastorcillos” –que encara haurien de durar molts i molts anys-
començava el declivi teatral a la nostra ciutat. En la pròxima dècada les coses
del teatre haurien de canviar radicalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada