La dècada dels anys cinquanta (XIII)

Dos vells veterans. II: en Jaume Geli

 

Poc temps després, a les pàgines de la revista Horizontes s’acomiadava a un altre gran actor del teatre. Aixi ho escrivia: “Poques setmanes han passat des que donàvem l’últim adéu a Maurici Garcia, quan ara, a l’edat de 55 anys ha anat a reunir-se amb ell un altre company infatigable de les seves primeres incursions escèniques. Jaume Geli ha mort. El seu nom potser no dirà res a la generació actual, ja que ha estat gairebé quinze anys absent del teatre. Va ser un dels grans actors dels “d’abans de la guerra”, d’aquell planter d’entusiastes afeccionats que sacrificaven unes hores diàries d’assaig perquè el Centre Catòlic, en el seu màxim esclat, tingués cada diumenge el seu espectacle festiu. Va ser un dels creadors de l’Elenc Jovençà i dels que aconseguiren un gran triomf en el Concurs de Quadres Escènics del Centre Catòlic d’Olot amb l’obra El calvari de la vida. Eren innombrables les obres presentades en aquella època, i en totes, sempre Jaume Geli es va mostrar conscienciós en la seva gran qualitat d’actor, posant en la claredat de la seva veu aquesta vibrant emoció del seu temperament que va brillar com mai en desgranar amb la seva forta veu, aspra i fonda, els versos de les seves dues grans creacions: el mestre Jordi d’El ferrer de tall i el Luzbel d’Els Pastorets. Infortunadament la seva arrogant figura va perdre l’esveltesa dels seus anys de joventut en un desgraciat accident, i Jaume Geli, un dels millors actors banyolins, hagué d’abandonar l’escena. Per això mots desconeixen la seva important tasca teatral. Però, un dia, ell que sentia l’afecció en les seves venes, va sorgir de nou per oferir-nos una de les escenes més impressionants que portem vistes per mostrar-nos en les ombres de la nit de Macassar l’amarguesa d’aquell individu creat per Pemán a El divino impaciente. L’escena del seu somicar incontenible traduït en una immensa alegria davant la miraculosa trobada d’unes monedes perdudes mentre travessava un riu va ser fervorosament aplaudida davant del públic del teatre Municipal gironí.”