La dècada dels anys cinquanta (V)

Amb motiu de la commemoració del Primer Centenari de la definició del dogma de la Immaculada Concepció celebrada arreu del món catòlic, Banyoles, fidel a la seva consigna de Bañolas por Maria va voler patentitzar una vegada més la seva pregona pietat mariana amb la preparació d’una gran festa.  El desembre de 1955 es clausurava l’Año Mariano amb una novena en honor de la Puríssima i un quinari predicat pel catedràtic del Seminari de Girona, Dr. Josep Maria Cases, qui també va fer unes conferències especials per a senyoretes. A la vigília de la Puríssima va sortir una Processó de Torxes, amb  una multitud pels carrers, i amb els balcons ben adornats. Les façanes de les cases eren il.luminades amb bombetes elèctriques i els balcons eren plens de domassos i anagrames marians. El dia de la Puríssima el temple parroquial de Santa Maria dels Turers va resultar petit per enquibir-hi la gent allí aplegada. L’Ofici Solemne va ser cantat per la coral local Schcola Cantorum de Ntra. Sra. de Montserrat, amb assistència de les digníssimes autoritats, I a la nit s’anunciava una Gran Función de Teatro Selecto en el cine Canigó. S’estrenava Por la Virgen Capitana, un poema auto-religioso y drama romántico, original de –no podría ésser d’altre- José Maria Pemán. La direcció escènica anà a càrrec de Miquel Vilanova i l’artística de Joan de Palau amb una part musical pel conjunt Rossinyols del Llac. La feina més pesada la va tenir el caracterizador Salvi Marín qui se’n va veure un bull per maquillar els personatges que feien de generals, mariscals, capitans i tinents armats fins a les dents.

És un poema amb un pròleg auto-religiós que representava “fòra de temps i lloc, com una irrealitat celeste, el misteri inefable de la vinguda de la Verge, maternal i protectora, a Espanya, vençuda per la tossudesa amorosa d’Aragó: perfilant el caràcter i el tó més acusat i distintiu de la devoció espanyola a la Verge del Pilar””El drama romàntic que seguia en els sis quadres següents representaven l’aplicació i desenvolupament visible d’’aquesta anunciació. L’acció era en el 1808-1809, durant els “sitios de Zaragoza”, el quadre històric ombrívol de la Guerra de la Independència, i durant aquesta s’hi veia la protecció de la Virgen Capitana.

 

 

 

A la representació hi col.laboraren molts afeccionats. Entre els actors,- en total eren trenta-dos- hi destacaven l’Enric Tubert –com a capitán Zapata-, Pere Quer –general Palafox-,Joaquim Colomer –mariscal Bourdon-, i en Pere Pagès com a símbol de l’Aragó. Hi havia una carrandella de joves, nois i noies, entre elles hi debutava una futura actriu banyolina, Assumpció Garriga. Jo no hi vaig col.laborar perquè era el temps d’anar a festejar. Vaig celebrar l’Any Marià a la capella de la Verge de la Pietat d’Arbúcies. Allà no hi havia èpica ni guerra de la Independència; la meva Verge no és capitana i la meva idea està al marge dels plantejaments patriòtics. I és que Los sitios de Zaragoza  només els acceptava musicalment executats per les orquestres que cada any ens canonejàven amb tambors, timbales, bombos i platerets, trompes i trompetes victorioses que tancaven els alegres concerts de les festes de Sant Martirià de Banyoles.