La darrera estropada de l’Agrupació Teatral
Banyolina
En les darreres estropades de l’Agrupación Teatral Bañolense es van
estrenar algunes obres, entre elles la de Josep
Pous i Pagés, L’endemà de bodes,
una comèdia d’ambient rural que es basa en un tema molt real i comú en la
pagesia, o sigui el matrimoni considerat com un pacte d’unió de mesquins
interessos, sense afinitat de caràcters ni coincidència de sentiments. Els contraents són empesos l’un per
necessitat i l’altre per l’egoisme i l’avaricia. En els
càlculs dels vells, no hi entren Rafelet (una de les primeres aparicions del
jove Enric Tubert) i Roseta (Carme Torres), llurs fills que es casen
el mateix dia que els seus pares, obligats per aquests. L’endemà de les noces,
els esposats per interés i conveniència es consideren mutuament enganyats i se
separen després de llançar-se violents retrets, mentre que els joves que han
anat a l’altar es pot dir per força i sense parar compte en el que feien, se
senten feliços perquè ha florit en ells l’estimació. Dòna un to sinistrament
ombrívol a la comèdia que es converteix quasi en drama, la presència dels dos
escanyapobres que havien conjuminat el doble matrimoni amb l’esperança de
cobrar els diners que els devien els contraents i que, en veure’s decebuts,
decideixen d’acudir a la justícia per tal de procedir contra les hisendes dels
deutors. D’una forma breu, justa i segura,
l’autor ens dòna idea de l’amor a muntanya, sensual i materialista,
sovint manifestament brutal.
Era a l’any 1953 quan, en finalitzar la
temporada vam gastar-nos els diners que teníem a caixa per celebrar-ho en una
excursió a Sant Sebastià, avui Donòstia. Havíem d’anar al país Basc perquè en Pepet Freixa tenia la fal.lera de visitar
el castell de Xavier a Loyola. (El divino
impaciente l’havia marcat molt). Va ser un viatge d’una setmana en la que
vam gaudir visitant Saragossa, Tudela, Pamplona i Sant Sebastià. Per poc que
podíem sortíem a les nits a veure teatre professional i vam poder veure actuar
a un jove Francisco Rabal i a Assumpció Balaguer i fins i tot assistir
a l’estrena de la pel.licula de Berlanga,
Bievenido Mr. Marshall. Vam fer molta xirinola i fins i tot vam improvisar
una coral cantant cançons de taverna –sabíem tot el repertori d’El carro del vi- essent molt aplaudits
per un grup de turistes en una glorieta de la plaça major de Tudela.
A la temporada següent –1953/1954- tornaríem
a reemprendre les actuacions altra volta per la província. A Girona vam actuar
al teatre del Centre Cultural – avui desaparegut- al carrer de la Força, i la
crítica en els diaris ens senyalava com el millor grup teatral de la província
de Girona. Va ser aleshores quan es va incorporar el jove Enric Tubert a l’Agrupació
Teatral Banyolina.
Aquell jove
primet i esquifit aconseguiria ésser un dels millors actors del teatre banyolí.
Es va presentar a l’Agrupació i de seguida va obtenir un paper important en
l’obra Julieta, filla única. Inquiet,
decidit i ràpid en l’acció va ser el tipus ideal per personificar en Belluguet
de la comèdia de Josep Maria Folch i
Torres. En alguna vetllada “acadèmica” (de l’Acadèmia Abad Bonito) ja havia
sobressortit fent paròdies de personatges andalussos i va ser justament en un
d’aquests personatges quan se li va acudir d’acoblar-lo en un monóleg que jo
representava pels pobles de la província. Aquell monòleg era una pagesada que
tenía per títol De Pelagalls a Barcelona,
i de cop i volta, amb l’aparició de l’Enric
Tubert es va convertir en un diàleg entre un pagés del terrós català i un
enriolat i graciós andalús. A partir d’aquí els Fins de festa ja s’anunciaven amb els actors còmics Olivas i Tubert.
Tinc a mà el programa en que hi ha anunciat
un Gran Fin de Fiesta a cargo de la
pareja cómica Juan Olivas com su “primo” Tubert con risa asegurada. En
algún poble –els que encara em posaven el sobrenom de Llàvia –el personatge que
havia fet a El llaç etern- s’havia
dit que en Llàvia actuava amb el seu cosí, i de cosins res de res, però amb el
diàleg del pagés i l’andalús si que fèiem el “primo” en un joc de contrastos
que
ens deixàvem enganyar fàcilment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada