Després d’aquell temporal vingué la calma, però el
dimecres següent, a la parada de la cistelleria Olivas a la plaça d’España
s’hi presentà en Maurici Duran per
comentar el fet, i allí vingué una comissió de gent d’Esponellà dient-nos que
ens preparèssim que allò no havia acabat. Efectivament, al cap de quinze dies
anàvem a representar Gent del camp a Maià de Montcal, i allí s’hi
presentà gent d’Esponellà per boicotejar l’espectacle. Dos “actors” que havien
format part de Taxi... a can Xampi! –els estudiants universitaris Jordi
Masgrau (futur advocat a Banyoles) i Miquel Gussinyer (futur professor de
literatura a Mèxic) van voler
tranquil.litzar-nos acompanyant-nos per representar un dels seus quadres en que
sortien vestits de militars. Sembla que l’ordre per començar el rebombori era
en el moment en que sortissin els de les cornetes vestits de soldats. Però els
provocadors espectadors que havien vingut d’Esponellà van donar ordre de fer-ho més aviat, ja que
en veure sortir els dos nois que ens reforçaven vestits de militars, allí
començà el bombardeig i l’escenari s’emplenà de tomàquets llefiscosos,taronges
podrides i troncs de cols que tots els “actors” anàvem retornant a la sala en
la que els espectadors disfrutaven amb aquella gran batalla vegetal. “Es la
guerra!” que dirien els germans Marx!. Tant de bo totes les guerres fossin tan
divertides com aquella de Maià de Montcal!
Després d’aquelles dues actuacions, la Companyia
Duran’s & Olivas seguí la seva tournée
pels altres pobles de la comarca. I sempre amb un èxit. Clamorós. A tots els
pobles ens acolliren bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada