La dècada dels anys cinquanta (X)

EL  CONCURS  PROVINCIAL  DE  TEATRE

En el teatre Municipal de Girona, durant tres diuemenges consecutius van actuar-hi els tres grups teatrals considerats com els millors de la província de Girona. En el I Concurs Provincial de Quadres Escènics hi participaven el conjunt teatral de la Catequística de Figueres, que dirigit per Toni Montal,  van representar El admirable Crichton, de l’autor anglès, James B. Barnie; el grup de Palafrugell, amb Crimen perfecto, de Frederick Knot, i Teatre i Art de Banyoles amb El diario de Ana Frank. En acabar les representacions cada grup havia de posar en escena –a efectes de classificació al Concurs- el primer acte d’una obra en català sobre la temàtica dels capellans obrers: El port de les boires, de Vendrell i Tàpias, els mateixos autors d’Una història qualsevol. No sabem quina va ser la persona que va escollir aquesta obra, però tanmateix asseguraria que va ser algun afeccionat que la coneixia prou bé per haver-la dirigit segurament a Girona i que es va ficar dintre un Jurat no pas molt equànim.

La representació d’aquell primer acte va ser un tip de riure per als que el van veure. El grup de Figueres, sense donar-hi cap importància se’n va burlar executant-lo amb els personatges llegint el text d’esquenes al públic, amagant-lo entre les mans asseguts a una taula. Era increïble que els mateixos que tan magníficament havien representat El admirable Crichton s’agafessin la cosa tan alegrement. Els de Banyoles i Palafrugell van posar interés per quedar bé., i en els nostres va sobressortir la interpretació de tot el conjunt en aquesta obra “de lluïment. També hi vaig col.laborar en un personatge de pescador brusc que feia petar la xerrada amb gent portuària. Recordo que vaig fer el paper donant-li un to humorístic que va sorprendre principalment als components del grup teatral de Figueres que des de la llotja van aplaudir-me en un mutis.

En aquell Port de les boires hi havia de tot menys boira. Si per cas, la boira es va ficar dins la llotja on hi havia el jurat del Concurs, una boira que va impedir-los-hi de veure com els de Figueres es burlaven d’ells. Alguns d’aquells senyors del jurat no van voler o no van saber veure l’insult i van donar un trofeu que portava tota la gebra i humitat que envoltava la llotja, premiant un conjunt que havia destrossat totalment l’acte de la comèdia boirosa. Les bases del concurs no es van fer valdre. El veredicte no va convèncer a ningu.

Prescindint de l’acte d’aquest port boirós, si haguessin qualificat les representacions que els grups van fer de les obres presentades, haig de dir que els de Figueres es mereixien un bon premi. El seu director, Toni Montal va escenificar magníficament El admirable Crichton, combinant amb encert els jocs de llum, acurant tots els extrems anb la mateixa perfecció, i modelant els seus actors, que van conferir als seus personatges una varietat de matisos que acreditaven un director que sabia el que es portava a les mans. Amb ironía, finesa i subtilitat, a vegades imperceptible en l’humor anglès, va tenir una posada en escena veritablement excepcional.

Com a compensació, el jurat del Concurs ja havia tingut abans una consideració amb Teatre i Art. En veure la representació a Banyoles de En la ardiente oscuridad i El diario de Ana Frank, van quedar admirats en contemplar l’espectacular figura de llarga i sedosa cabellera negrosa de la jove actriu Anna Albertí, una noia a la que es pot dir que va forjar com a actriu el director escènic banyolí, Joaquim Colomer, qui va ensinistrar-la en la dicció i en el caminar. El moviment escènic i l’impressionant bellesa d’Anna Albertí va enganxar al jurat del Concurs Escènic quins no van dubtar gaire en procamar-la la millor actriu de teatre de la província de Girona.