"Don Gonzalo..." en emissió radiofònica

Cent cinc minuts durà el programa de teatre radiofònic que s’arranjà per a una de les primeres emissions de Ràdio Banyoles que tingueren lloc a l’habitacle de l’afeccionat Francesc Mayolas al carrer de Santa Maria. La locució començà en castellà amb una presentació en la que es digué: La Voz de Gerona presenta...(Sintonia). I seguidament la veu de la locutora: Teatro en lengua vernácula. Una ràfega musical i Hoy presentamos... Don Gonzalo o l’orgull del gec. Una obra original de Alberto de Sicilia Llanas. Adaptación para la radio de Miguel Perpiñá Catalá. Que serà iunterpretada por... Con arreglo al siguiente reparto, por orden de aparición ante el micrófono. Conxita: Maria Colomer; Lluis: Enrique Tubert; Domingo: Luis Soler; Agustina: Rosario Colprim; Nasi: Josè Freixa; Tomasa: Carmen Quer; Bialó: Pedro Pagés: Don Gonzalo: Pedro Quer; Toful: Juan Olivas; Don Rafael: Federico Corominas; Don Manuel: Jaime Oller; Don Valentí: Miguel Batlle. Montaje musical, efectos de sonido.... I començà el control amb música callejera. I ja, per fi, tanmateix en català amb la descripció del decorat. En els afegits sonoritzats de l’obra hi havia ruido de dos personas que chocan entre si; ruido de pasos que se alejan juntamente con un animal; ruido de pasos que suben por una escalera; ruido al desenvolver y abrir una caja de cartón con mucho nerviosismo y de una persona que se acerca corriendo; ruido de una puerta que se abre i pasos que se acercan; ruido de monedas; puertas que se abren y cierran con mucha energia; ruido de un carro al moverse; persona que tose; pasos que se alejan y que se acercan; i una infinitat de puertas que se abren y se cierran, y ruidos de sillas i chirridos de puertas mal engrasadas. No vaig pas tenir ocasió d’escoltar aquella emissió, però a mi em sembla que devia ésser tot un patiment haver d’escoltar aquella munió de sorolls de portes que xerricaven, de passos que anaven i venien, d’arrossegaments de cadires i estossegades asmàtiques. Llàstima que no hi hagués –a fi d’ambientar-ho més bé- una bona selecció de bramuls d’ases i espetagaments de fuets. No puc concebre aquesta típica obra Don Gonzalo sense aquests dos elements.