Un recital a la Llar dels Jubilats

No acostumo anar gaire a la Llar dels Jubilats. Estic massa enfeinat amb les meves coses, si bé darrerament acostumo a presentar-m´hi una vegada a la setmana durant un parell d’hores per prendre el meu acostumat cafè de mig matí acompanyat de lectura dels periòdics, (o al revés, vaig a llegir-hi els periòdics acompanyat d’una tassa de cafè). En principi hi anava més. I fins i tot vaig col.laborar en algunes vetllades culturals per Sant Jordi. Una de les meves narracions va guanyar un primer premi. En aquells anys no podia pas dedicar-m’hi especialment ja que estava com sempre lliurat a l’escena banyolina. Però ara, repassant papers m’ha vingut a les mans un recital que vaig fer en aquell teatret del Casal. I com que tot ho guardo, vet aci que em plaurà llegir el que vaig fer en una de les diades cultutrals de la Llar. Ho torno a llegir: “Segurament que tots vosaltres pensareu “aquest senyor avui ens atabalarà amb un recital poètic que en aquests hora tan bona de la migdiada ens farà fer més d’un badall: No és pas aquesta la meva intenció, i per això he pensat oferir-vos un recital poètic completament diferent dels que s’acostumen a fer en aquests temps. Us faré un recital d’una poesia popular, una poesia festiva que en un temps va estar molt de moda, extreta de poetes del segle passat (segle XIX) i començament de l’actual, i que escrivien poesia precisament per ésser escoltada en els escenaris dels teatres de Catalunya. Durant molt temps van estar molt de moda els recitals poètics. En les representacions teatrals hi havia el costum, després d’haver baixat el teló de l’últim acte de l’obra que s’havia representat, de fer un fi de festa, on tots els actors sortien a recitar poesies. He viscut experiències d’aquesta mena i us puc dir que eren molt ben acollides pel públics. I es que després de la representació d’un drama o una tragèdia els actors es desfogaven recitant poesies humorístiques, i el públic podia veure els actors en una faceta completament diferent. I és aixó el que avui us vull oferir: un petit recital de poesies humorístiques d’aquells vells temps. I podreu comprovar que la poesia, no solament és per ésser llegida, sinó que també es pot recitar treient-ne un bon profit per a moltes persones. Així és que avui travessarem el túnel del temps i ens posarem a la pell dels nostres avis que anaven al teatre i fruïen amb les poesies dels rapsodes, que llavors també ells aprenien. Comencaré per un gran clàssic: Àngel Guimerà, l’autor de Terra baixa, de Mar i cel, de poesies tan excel.lents com la Sardana de les monges o L’any mil, com també fou un gran mestre de la poesia festiva. El Jepet i la Jepeta us ho demostrarà. (Recitar) Un dels poetes més populars del segle passat fou Eduard Aulés, escriptor molt fecund i ben conegut per la seva inspiració festiva. Col.laborà als setmanaris L’esquetlla de la Torratxa i Un tros de paper. Fou advocat i exercí càrrecs a Cuba i Filipines. Estrenà nombroses comèdies cómiques. I potser, en el temps del seu exili compongué aquesta poesia recordant les festes majors de Catalunya. Escoltem La festa major, la més popular de les poesies d’Eduard Aulés. (...) Un altre escriptor, Eduard Vidal i Valenciano, aportà al teatre català que aleshores renaixia une obres que en el segle passat esperonaren a Frederic Soler (Pitarra) a sovintejar la seva producció i acordar-la a una línia més exigent. L’any 1865 va escriure la primera obra catalana de l’época situada en un ambient modern i elegant que tenia per títol Tants caps, tants barrets (penseu que en els inicis el teatre català era un teatre de faixa, barretina i espardenya). I Eduard Vidal li va donar un aire de modernitat. Escoltem una poesia d’aquest autor: Per vestir sants. I per acabar us recitaré una poesia d’un escriptor que també fou molt popular i que s’especialitzà en poesia festiva i comèdies cómiques. Carles Gumá és l’autor d’aquesta que descriu un casament d’aquells vells temps, quan els contraents anaven a fer els viatges de nuvi amb tartana.. Escoltem-la. I aquí venia la meva actuació actuant amb el monóleg o poesia humorística Gràcies a Déu que estem sols que durant tants d’anys vaig representar en els fins de festa un cop acabades les representacions de les obres de teatre que amb la Agrupacion Teatral Bañolense portàrem arreu dels teatres de les comarques gironines. Degut a l’éxit obtingut per aquest recital, vaig haver de repetir-ne un altre a l’any següent, però no tingueren continuïtat degut a la feina que em portaven les meves ocupacions en teatre, en organització dels viatges per Europa de Revista de Banyoles, i especialment per el meu lliurament total al periodisme a la Revista. I això que en el 1985 ja estava jubilat del meu treball a les oficines del Banco Hispano Americano. Però mai no m’hagués pensat que a partir de llavors se’m girés tanta feina. Tot ho feia amb il-lusió.