Lectures expressives

Dintre els actes celebrats a Banyoles en motiu del Centenari de CANIGÓ de mn. Jacint Verdaguer vaig aplegar un grup d’afeccionats per a formar un grup de Lectures Expressives i recitar conjuntament diverses poesies populars del poeta català. Vaig escollir per aquell primer recital, des de les poesies més jovenívoles escrites per Verdaguer quan era seminarista i treballador a pagès (La fira de Vic, El robo de Na Maria, L’Aplec de La Gleva), passant per les patriòtiques (Les barres de sang, Nit de sang i L’Empordà), tradicionals com El pare Falgàs i algunes rondalles breus en prosa i Notes de Folklore de l’Aforistica Verdagueriana. Encoratjats pels assistents i per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Banyoles, aquell grup tenia la intenció de seguir endavant amb més lectures expressives i elaboràrem tres recitals més per a més endavant, sempre homenatjant i recordant figures de la cultura catalana. Progamàrem per a la tardor d’aquell any 1986, un recital de poemes de Josep Maria de Sagarra en motiu del 25è aniversari de la seva mort, recital que teníem previst ampliar amb un altra selecció de fragments d’obres teatrals sagarresques. Per a l’hivern un homenatge a l’escriptor, poeta, autor teatral i exquisit compositor musical, Apel.les Mestres en que vaig escollir uns quants poemes i monòlegs d’aquell autor traspassat llavors feia cinquanta anys. I la meva ment ja preveia per a l’any següent uns recordatoris al poeta Josep Maria López Picó i al de la Catalunya Nord, Josep Sebastià-Pons de quins es celebrarien els centenaris dels seus naixements. El grup de Lectures Expressives no tenia nom, però vaig proposar que s’anomenés Grup Canigó, com a recordança d’aquell primer recital i com a homenatge al nostre gran poeta Jacint Verdaguer, de qui ja havia llegit aquella poesia Als meus amics de Banyoles en el paratge de la font del Salt d’en Vila on feia poc s’hi havia inaugurat un monòlit en commemoració del fet. En el recital de poesies verdaguerianes celebrat a la Llotja del Tint hi participaren Frederic Corominas, Lluis Casamitjana, Joan Geli, Joan Olivas, Maria Colomer, Anna Juanola i Ana Roura, però aquell Grup Canigó volia ésser obert a tothom que sigués aficionat a la poesia i a la literatura. A més a més, no suposava gaire esforç en quant a memòria ja que no era necessari aprendre els textos, i solament amb un parell d’assaigs de preparació ja es podien tenir els recitals a punt.