El teatre, què és? (Una conferència) (I)

VII JORNADES CIENTÍFICO-CULTURALS A LES ALZINES DE GIRONA – 14/18 febrer 1994 Dilluns dia 14. Sessió inaugural. Conferència i actuació per Joan Olivas i Coll. “ La prosa és descriure, la poesia es somniar, el teatre, que és?” Aquesta és la pregunta que s’ha formulat una alumna a l’escriure un eslògan sobre aquest tema. M’han convidat avui a encetar aquestes Jornades Culturals sobre teatre i procuraré aportar-hi el meu gra de sorra parlant-vos de l’aspecte en el que hi he dedicat més temps: el de la interpretació. Per a mi el teatre ha estat –és- una expressió artística que he portat a les venes i que he sentit –i sento encara- vibrar amb força dintre meu. Durant els anys de la meva vida he vist el teatre com la força viva de les entitats culturals i recreatives. Potser ara no sembla que la cosa vagi així perquè moltes entitats han cedit els seus escenaris a les pantalles de cinema, i amb la televisió i el vídeo van quedant arraconades. Per això és reconfortant veure com resorgeix el teatre a les escoles. És reconfortant veure com en aquest col.legi s’organitza un Taller de Teatre. Penseu que el teatre és escola i, com a tal, ha d’ensenyar les formes del bon dir, de presentació, de vestir, de raonar... He vist infinitat de vegades aixecar-se el teló en un teatre, i us puc assegurar que sempre ha estat a base de grans sacrificis per part de tots els que hi intervenen (estudi de papers, assaigs, muntatges, etc), però perquè això tingui el seu profit l’actor ha d’oblidar-se de tot i lliurar-se completament al seu art. Penseu que una obra de teatre mal representada, perdrà sempre una bona part de les seves qualitats, i, al contrari, una obra mediocre però ben representada, guanyarà sempre i tot sovint mantindrà un equilibri. D’aquí ve la participació de l’actor en el teatre, i perque el resultat sigui assolit amb èxit, cal que el valor de l’obra i les qualitats de l’actor vagin lligats. Els comediants han de donar vida al text escrit i fins i tot de vegades afegir-hi amb el seu treball un relleu i uns valors nous. En el teatre, la base de la interpretació és la recitació del text, i l’actor ha de fer realitat sobre l’escena els personatges imaginats per l’autor. Per això. l’actor –o l’actriu- s’ha de servir de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, el gest, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge com la complexitat de la seva personalitat moral. Avui hem alçat el teló i veureu aquest humil actor que procurarà oferir-vos algunes actuacions de diversos tipus del teatre còmic, o sigui que us oferiré una versió de l’actor que representa comèdies, l’actor que és considerat com un graciós, el que interpreta personatges sempre de caràcter festiu. Procuraré identificar-me en el possible en els personatges. Desfent-me de tots els perjudicis i lliurant-me completament al nou tipus que he de fer viure. Deixaré a un costat el meu caràcter, procurant fer la psicologia de l’home que faré parlar i viure a través de mi mateix. O sigui que haig d’aconseguir “deixar de ser jo” per “ésser un altre”. Naturalment que faltarà una cosa molt important perquè identifiqueu millor el personatge. Faltarà la caracterització, el maquillatge, el vestuari, etc., però vaja, si us esforçeu una mica podreu veure aquest vellet que ara mateix entrarà. És un monòleg original d’Apel.les Mestres que té per tótol “No em vinguin amb metges”. Amb la veu i el caminar em veureu més vell del que sóc. De seguida vindrà “el vell de les potingues”. Espereu-lo. (Representació del monòleg).