Conferència i actuació a Les Alzines (i III)

Permeteu-me que m’apropi més a vosaltres i faci un petit miracle: convertir-me en un jovenet. Ja és una mica difícil, però miraré de fer l’esforç de treure’m anys de sobre i convertir-me en un jove enamorat.Us representaré una escena d’una obra de teatre que es va fer molt popular a l’escena catalana. És una obra original d’Albert Llanas que té per títol “Don Gonzalo o l’orgull del gec”. En aquestra comèdia que té l’acció a finals del segle passat, en l’època en que encara no hi havia cotxes i en comptes de taxistes hi havia carreters, uns homes que portaven uns cotxes de cavalls. En aquest obra jo interpretva el paper d’un noi que es deia Tòful i que era una mica ximplet. Estava enamorat d’una noia, però aquesta n’estimava un altre. Bé, avui, a falta de noia hauré de fer els dos papers, però si hi hagués alguna voluntària que m’ajudés a llegir el paper de la noia, quedaria tot més arrodonit. (Diàleg de Tòful i Conxita amb una noia que pujà a l’escenari) Ara seguiré posant-me en el túnel del temps i tornaré a retrocedir a la joventut. Ja us agrada això, no? Doncs, mireu, ara em convertiré amb un jove enamorat d’una veïna, i com que era una mica tímid li va escriure una carta. Escolteu aquesta declaració d’amor: (Declaració d’amor. Vers humorístic) I d’aquest “burro” enamorat, passem ara a un altre enamorat. Aquest, però, ja té xicota, però resulta que fa temps que és fòra i no en sap res. Fa temps que no l’ha escrit. Mireu aquest pobret enamorat, menancoliós i ploramiques, escrivint a la seva xicota. (La carta d’amor, de Karl Valentin). ( Les VIII Jornades Culturals va tenir lloc del 14 al 18 de febrer del 1994, participant-hi també la meva filla Montse que s’anuncià com a professora de maquillatge i que fèu una demostració a les alumnes de secundària de les diverses tècniques del maquillatge teatral).