Conferència i actuació a Les Alzines (II)

Us haureu adonat, segurament, que en aquest monòleg he procurat actuar marcant uns moviments escènics, anant d’un costat a l’altre de l’escenari, i amb uns gestos d’expressivitat i una mímica que he ressaltat amb els objectes que he fet servir. L’expressió, la mímica i els objectes que he manipulat m’han ajudat a realçar i donar més vida al personatge. Tot aquest “tinglado” que he muntat i tot el que he manipulat no és marcat en el text de l’autor del monòleg, perquè si els actors ens limitèssim només a dir el text escrit poca vida donaríem al personatge. Això és la inventiva de l’actor o la direcció. No tothom té expressivitat en el rostre, no tothom té una bona dicció i sobretot no tothom sap actuar amb una bona mímica que és una de les forces més importants de les actuacions. Us donaré un exemple: (Exemple: actuacions en el cinema i serials televisius: molts actors i actrius no saben que n’han de fer de les mans, i els directors ho arreglen posant-los-hi algun objecte i gairebé sempre una copa de licor –falsetat d’aquestes escenes: recurs de la direcció per evitar que es vegi que els actors no actúen prou bé .Retallada de cossos en pla mig per evitar el moviment escènic) La veu. La veu és molt important en el teatre. S’ha de saber dir bé el text escrit per l’autor. Cal aprendre sobretot a recitar poemes-és la millor escola. Escolliu una poesia qualsevol i si té rima, procureu dir-la trencant la cantarella de la rima procurant fer els punts i les comes, i respirant en el moment adequat. Ara us posaré com a orientació per a un bon recitat una poesia curteta de mossèn Jacint Verdaguer, que té per títol “L’espigolera”. Procurem no cantar la poesia com si fos el “vers de Nadal” en la que totes vosaltres heu recitat de petites pujant dalt d’una cadira després d’haver fet cagar el tió. (Ex: recitar primeres “estrofes” de “L’espigolera” amb cantarella infantil, seguit de la recitació de la poesia tal com correspon). Ara veureu les modulacions que es poden fer amb la veu. Escolteu aquest diàleg i podreu comprovar les entonacions que es poden fer amb una sola paraula. En aquest cas és amb la paraula NO. (Diàleg NO, de Karl Valentin)