Expressió teatral

Una conferència a la Setmana Cultural de l’Escola de Sant Esteve de Guialbes (I) Ricard Prat, mestre de l’escola de Sant Esteve de Guialbes, va convidar-me perquè prengúes part en un dels actes que organitzà sota el títol “Abril enmanllevat” en el que volia fer una cosa similar al Febrer Jove que s’havia organitzat a Banyoles. Va ser en una de les moltes vetllades de l’abril del 1998 quan vaig fer una xerrada sobre teatre còmic. I ho vaig fer així: El tema d’avui que està anunciat és, segons ha posat en el programa el vostre mestre i director de l’escola, l’amic Ricard Prat, és “El teatre és expressió... o no?”.- El teatre. Què és el teatre?. Darrerament vaig ésser present en una escola que també feien una setmana cultural, i en el programa, un alumne va posar-hi aquesta frases: “La prosa és descriure, la poesia és somniar, el teatre, que és?” I també es feia aquesta pregunta: “El teatre és expresió?”. Jo diria que si l’expressió és una facultat de manifestar vivament, clarament, el que hom sent, aplicada al teatre és una facultat que tenen els actors per manifestar els sentiments mitjançant la paraula, les actituds, representant-les sota una forma sensible. Bé, és una mica complicat. Jo procuraré expressar-me parlant-vos d’aquesta “expressió” que es pot portar a terme amb les representacions teatrals adaptant-les als personatges que hom ha d’interpretar. Però abans us vull fer una mica d’esbós històric del teatre a la nostra comarca, perquè encara que us pugui semblar una cosa preparada per quedar bé amb la gent d’aquest poble que avui em trobo, no us enganyaré –no faré teatre-, és de debó el que us diré: la meva història teatral, o sigui, la història d’en Joan Olivas com a afeccionat al teatre va tenir en els seus inicis una de les primeres intervencions en un escenari de...Sant Esteve de Guialbes. De jovenet, quan vaig entrar en el local del Centre de Catòlics de Banyoles per fer un breu paper de pastor d’aquests que tots els aficionats més o menys hem fet en Els Pastorets, escoltava els veterans actors que parlaven de les actuacions que havien fet per les poblacions de la nostra comarca, i el nom del poble de Sant Esteve de Guialbes l’esmentaven sempre en les seves anècdotes. Es veu que en un temps –abans de la guerra del 36- aquells veterans actors, que aleshores eren joves, venien sovint a aquest vostre poble, i explicaven que feien una representació teatral a les tres de la tarda, per seguidament anar a Cornellà de Terri a començar-ne una altra a les sis – i no pas per guanyar-se les “garrofes”, no, perquè tot el nostre benefici era un pa amb tomata o un plat de mongetes amb botifarra. I aquells mateixos joves d’antany –que un cop acabada la guerra (en els anys quaranta) - ja eren tots uns veterans actors de la Secció Recreativa del Cercle de Catòlics, van buscar col.laboració amb els que llavors érem jovenets –deviem tenir quinze o setze anys- i amb ells vam actuar per primera vegada en unes obres dramàtiques que es representaven en el local de la plaça de Banyoles, i que en setmanes succesives a l’estrena, anàvem a fer el que se’n diuen “bolos” o “tourneés” per tots els pobles de la comarca, la que avui és el Pla de l’Estany, i també per a la Garrotxa.