Revifarem el teatre a Banyoles?

Entre els papers esbarriats he trobat set folis que vaig llegir en un debat cultural. No cal transciure’ls. Només deixar-ne constància amb aquestes línies finals: Revifarem el teatre a Banyoles? Sóc el primer a desitjar-ho, I per això avui he volgut a ésser aquí recollint el convit del servei de Cultura i Educació de l’Ajuntament, per reflexionar col.lectivament sobre el teatre a Banyoles. Perquè, malgrat tots els inconvenients que en el món d’avui es troben, tinc esperança de que el teatre es revifi a la nostra ciutat. Tinc esperança de que part d’algunes persones que han fet teatre tornin als escenaris banyolins; i tinc esperança de que els joves s’hi acostin per descobrir-lo. I és amb aquesta esperança, i dintre de les meves limitacions que avui m’ofereixo per endegar aquest revifament que cal donar al fet cultural teatral. No sé fins a quin punt puc arribar per a donar a tots els interessats aquesta injecció d’entusiasme que cal per a reanimar l’apaivagat escalf teatral. Jo, ara sóc un jubilat, i si bé com he dit tinc les meves limitacions, no em manca, gràcies a Déu, l’entusiasme. Malgrat els inconvenients, segueix viva la meva afició, i encara que sol, m’he sabut espavilar per mantenir-me en activitat; en aquests darrers cinc anys he pogut conèixer el món dels rodatges de cinema, he intervingut en tres treballs de televisió, i no ha mancat mai la meva col.laboració a tots els que me l’han sol.licitat, com la d’un apartat d’interpretació en un Taller de teatre a Girona o en la direcció d’un organitzat grup teatral a Fontcoberta. Amics, tenim a la cantonada un teatre per estrenar en el carrer Pere Alsius. I d’aquí uns anys potser en tindrem un altre de renovat, el Catòlics de la plaça major. Asseiem-nos i engresquem-nos per parlar d’aquests teatres, ajuntem-nos per parlar seriosament per a la formació de grups de jovent de cara al teatre del 2000. Per tal de que l’afecció al teatre torni a despertar-se necessitem de tots, joves i grans. Avivem-lo procurant que no sigui una flor d’estiu o d’hivern. Asseiem-nos junts per parlar de teatre. I de vídeo, i de televisió. Perquè el món dels mitjans audiovisuals és avui un complement fusionat amb el medi cultural teatral. I de cinema. Una altra cosa que n’havíem de parlar però que assignat no ens ho permet. Però si que cal dir- que l’any que vé es celebren els Cent anys del naixement del cinema, i crec que hi ha maneres de fer alguna cosa a Banyoles. Amb el meu amic Miquel Blanch, com a membres fundadors del Cinema Club Banyoles, ens oferim a desempolsar els nostres arxius per si es pot fer una exposició d’història del cinema a la nostra ciutat. Asseiem-nos, doncs, per parlar del fet del teatre a Banyoles. I formem-lo entre tots, grans i joves afeccionats, perque el teatre torni a ésser el que ha estat sempre a Banyoles: una llarga i viva tradició cultural. Banyoles, any 1994.