INAUGURACIÓ TEATRE MUNICIPAL (II)

Un cop acabada la representació d’unes escenes de “Don Gonzalo o l’orgull del gec” arribà el torn de Teatre i Art: JAUME FARRIOL.- Nosaltres vam començar amb “El fill del senyor Rafeques” i, de seguida ens vam inclinar per una mena de “revistes teatrals cómic-musicals que van ser, successivament “Cantando baja l’alubia”, “Llevando chanclas”, “Visicletas imperiales” i “”Pan, amor i ratafia”... Era un “divertimento” tant o més per nosaltres que pel públic i s’hi barrejaven els gags amb les cançons. Va ser una etapa irrepetida en l’àmbit banyolí i va ser el precedent d’una jove agrupació: Teatre i Art, i d’un teatre més ambiciós que es va concretar en “Una història qualsevol”, l’any 1957. Després van venir “Maria Clara” i “En la ardiente oscuridad” amb la qual vam quedar finalistes del primer –i últim- concurs de teatre provincial, on vam concursar amb “El diario de Ana Frank” l’any 1958. Després van seguir “El millor dependent del mon”, “L’amor truca la porta”, “Melocotón en almíbar”, “Els savis de Vilatrista... D’aquella etapa que es va acabar a principis dels seixanta l’hem volgut il-lustrar amb un fragment del “Diario de Ana Frank”, l’obra més emblemàtica. Es tracta de l’escenificació del diari escrit per Anne Frank, on es recull l’experiència de la vida clandestina que va portar ella i els seus pares, junt amb altres amics jueus, en un àtic d’Amsterdam, per tal de no ser detinguts per la Gestapo. A través de diverses escenes curtes, s’explica la vida en l’amagatall, amb problemes personals i de convivencia, i sobretot, amb la por de ser detinguts i deportats. Els personatges que veureu son uns quants noms propis de la llarga llista de víctimes de l’holocaust. Hem triat dues escenes. A la primera es descriu l’arribada d’un nou refugiat. A la segona, la celebració de la festa del Hanuka, amb petites alegries i un gran sobresalt. (Representació dels quadres a càrrec de Josefina Julbe, Angelina Tarafa, Joana Collell, Enric Tubert, Jaume Farriol, Pere Pagés i altres). JOSEP ALSINA.- A la dècada dels seixanta s’estrena La Passió i es registra un intensa activitat de diferents grups. S’alternen i conviuen Teatre i Art amb l’agrupació jovenil del Cercle de Catòlics, l’Agrupació Dramàtica de Banyoles, Amics del Teatre, un incipient Teatre Experimental Independent, Sarau i Teatre d’Art. D’aquesta etapa que abarca la dècada dels setanta i acaba el vuitanta-cinc amb l’ensulsiada del teatre dels Catòlics, en podríem citar una llarga llista d’obres que van ser representades pels diferents grups, obres com ”Els corders de Blanes” d’Amics del Teatre, fins a “Calígula” o “Estricta vigilància” del TEI, des de la “Magnèsia” del Grup Jovenil del Cercle fins a “Ulls de gat negre dintre la fosca” o “Vent de garbí i una mica de por” del Sarau, des del “Jo seré el seu gendre” o “No es mai tard si s’arriba d’hora” de l’Agrupació del Cercle, fins a “La pau retorna a Atenes” o “Els mites de Bagot” del grup Atel-lana, des de “Figuretes de vidre”, del Grup del Cercle, o “La núvia portava cua” de l’Agrupació del Cercle fins a “El berenar dels generals” i típiques comèdies com “El carro del vi”, Amor...direcció prohibida”, “L’amor venia en taxi”, amb clàssiques com “Los blancos dientes del perro”, “Fang”, “L’aniversari, de Txecov, Antígona en versió de Muñoz Pujol, “Morts sense sepultura”, “Calígula, Ona, Els Tarcisis.... (I fins aquí arribo amb els papers retallats i perduts. N’he trobat més sobre la inauguració del teatre Municipal i segurament que el que he transcrit no és l’original que es va llegir aquell dia. Acabo dient que l’espectacle Homenatge seguí amb representacions d’escenes de La Passió de Banyoles, El berenar dels generals i El comte Arnau).