Expressió teatral (i III)

Setmana Cultural a l’Escola de Sant Esteve de Guialbes.- Vaig recitar una poesia dramàtica i la inevitable escena del Tòful de Don Gonzalo... i acabant dient que “potser he exagerat una mica. És possible. Els actors a vegades també ens passem. I en algunes actuacions hem tingut entonacions rimbombants i estem afectats en molts passatges, perquè els actors també tenim moments de falta d’estudi en gradacions i detalls. També en molts artistes es nota una desgraciada propensió a exagerar els traços còmics, a vegades caièm en el grotesc i en la caricatura. Per això ens és molt necessari una persona que ens sàpiga conduïr: un director escènic. Perquè una representació teatral no existeix sense una ordenació intel.ligent. Fins i tot, sense una harmonització de tots els seus elements (escenografia, espai teatral, vestuari, maquillatge, etc). Es necessita un director que condueixi. La direcció escènica és un treball difícil i complexe. Ha de conjuminar-ho tot. Ha de saber dosificar, integrar i harmonitzar tots els ingredients. Una representació de teatre comporta l’esforç de moltes persones, cada una de les quals té tanta importància com les altres, per petita i insignificant que pugui semblar la seva participació, però és al director a qui correspon la responsabilitat de la coordinació. Amb coneixement de causa i seguretat. Us he dit al principi que darrerament m’he mogut en uns altres mitjans de comunicació. I he tingut ocasió de col.laborar en alguna pel.licula i en algunes sèries de televisio. Us en parlaré una mica i acabaré passant-vos unes escenes d’un vídeo perquè us fèu càrrec del diferent que és una actuació teatral a una d’imatges. Segurament que heu llegit en algunes entrevistes a actors de teatre que s’han fet famosos precisament actuant a televisió, i gairebé tots diuen que prefereixen actuar en el teatre. És lógic. Un actor no es pot desprendre mai del món teatral. Perquè els personatges els pot viure més intensament. En cinema i televisió s’actúa per blocs, en escenes curtes, en espais breus. Quan vaig ficar-me en aquest món, vaig comprovar que, per un actor de teatre li era fàcil actuar en imatges, per la senzilla raó de que gairebé no ha d’estudiar el text assignat, ja que en ser, com he dit, en escenes curtes –a vegades en pla i contrapla- són fàcils de recordar. L’actor de cinema o televisió ha d’estar molt pendent de la qüestió tècnica: li senyalen una ratlla en un espai a terra, i no pot passar d’allà. Us explicaré un parell d’anècdotes del rodatge en la sèrie televisiva Els misteris de Vilaür. (Explico escena jardí amb Alfred Luchetti i escena explosió del motor de l’autocar). Bé, potser m’hauré fet una mica pesat amb aquesta exposició, i em sembla que serà millor que ho acabem. Ho rematarem amb algunes seqüencies d’una sèrie de televisió que ja fa alguns anys es va realitzar -és una cinta potser una mica deficient en quant a só, ja que és la primera cinta d’un programa pilot de la sèrie Pare i fill, amb guió de l’humorista Joaquim Muntañola. Serà millor acabar-ho rient, no us sembla? Son unes escenes que he triat perquè es fèu una idea de que va el tema: és un pare vidu que voldria que el seu fill, ja una mica gran, trobés una noia per a casar-se. I el fill el que voldria és que fos el pare qui es tornés a casar. Hi ha una criada pel mig, que un dia no pot anar a fer les feines al pis, però hi fa anar la seva noia. I d’aqui venen tots els embolics. Ho veureu seguidament. (Fragments del capítol Una brossa a l’ull”: Direcció: Antoni Bolinches. Intèrprets: Pep Cruz, Joan Olivas, Dolrs Crua, Carme Capdet). I amb els fragments d’aquest episodi, jo ja m’acomiado de tots vosaltres agraint-vos la vostra atenció, i sobretot el vostre riure i el vostre somriure, perquè si d’alguna cosa puc estar joiós d’aquest meu viure intensament el teatre durant tants d’anys, és d’haver pogut veure com en el final de les representacions tothom en surt satisfet amb cares rialleres. Veure com la gent gaudeix de debó, produeix una alegria immensa als actors de teatre, sobretot els que com jo, i hem dedicat tota una vida per afició, i especialment al gènere còmic. Gràcies a tots.