Josep Cunill i Miquel Blanch

Cercant informació per a la Història del teatre a Banyoles, amb l’amic Miquel Torrent vam anar a visitar a Josep Cunill, que fou director de la sucursal de La Caixa a Banyoles i que en la seva jubilació es dedicà a dirigir obres de teatre amb un grup que formà amb gent gran al Casal dels jubilats. Josep Cunill ha estat sempre un gran aficionat al teatre i dels pocs aficionats que mai va deixar d’assistir a les representacions teatrals que es feien al teatre Municipal de la ciutat. Sempre es ficava a la darrera fila del teatre i molt sovint ens hi havíem trobat parlant de la nostra afició. Ell sempre em deia que estava ordenant els seu arxiu i que esperava la meva visita per a poder mostrar-me tot el seu interessant material. No vaig poder anar-hi mai degut a les meves ocupacions, però si que ho he fet aquest any 2010 amb l’amic Torrent. He quedat sorprès en veure els seus àlbums amb les fotos de les representacions teatrals que ell va fer com a actor a la seva joventut amb un grup d’aficionats a Barcelona. I he quedat sorprès en veure el treball que ha fet aquest home des de la seva jubilació. En el llibre de la Història del teatre banyolí ja dediquem un comentari de quan ell dirigí a un grup de teatre local que representaren l’obra de Baltasar Porcel, “Els comdemnats”. Com a delegat que fou de la Caixa de Pensions preferí que el seu nom no figurés com a director d’aquell grup escènic, però ja tenim escrit que en aquella agrupació – Amics del Teatre- s’hi notà especialment la força directiva d’en Josep Cunill. No va ser fins a la seva jubilació que entrà a la Llar de la Gent Gran per fer-se càrrec de la formació del grup teatral del Casal, i a partir d’aquí,no solament va fer un gran treball amb aquella gent que hi actuà –molts no havien fet mai teatre- sinó que a la seva llar es dedicà a escriure i ordenar el seu arxiu teatral. I és aquí quan jo he quedat petrificat en veure l’excel.lent treball que havia fet. M’ha deixat un bon gruix de pàgines escrites, i he restat com veient visions quan he llegit els comentaris que ha fet de les obres escrites pel meu amic Miquel Blanch. Jo sempre havia pensat que en Miquel tenia escrites quatre o cinc obres, però en Cunill en té registrades disset!. Gràcies, Josep!, gràcies , Miquel, amic que te’n vas anar d’aquest món deixant-nos uns textos teatrals que ignoràvem i que son gravats a l’estudi de la llar d’en Josep Cunill qui també els ha deixat com a testimoni a la vídua d’en Miquel. Que no es perdin!.