Un jove comediant

Ja fa una colla d’anys vaig començar a escriure una història del teatre local que ha servit per engrescar a l’amic Miquel Torrent per a decidir-se a escriure definitivament una història del teatre a Banyoles. Hi hem treballat molts dies i gràcies a la seva col.laboració i a la seva gran empenta aquest llibre haurà pogut sortir a la llum. Ha estat gràcies a en Miquel Torrent que s’haurà pogut portar a terme aquest llibre que amb les meves notes el tenia encallat amb una mini-història del teatre local fins als anys setanta del segle passat i que tanmateix entre tots dos hem pogut desencallar i tirar-lo endavant. El mèrit meu només és el de guardar tot el que ha fet referència al teatre local durant tots els anys de la meva vida. Però el mèrit principal és d’en Miquel. Sense ell la Història del Teatre a Banyoles no hauria pogut veure la llum. Aquell quadern de records personals sobre el teatre el vaig encapçalar amb el títol de Un jove comediant, i m’ha semblat que podria copsar-ne alguns fragments per acabar d’arrodonir més aquestes meves historietes teatrals. Aquelles pàgines que foren llegides per en Miquel van ser les que el van il.lusionar per emprendre l’aventura de seguir tots dos a escriure la Història del Teatre a Banyoles. A veure si sabré comprimir-ho. No ho sé. Això de fer reduccions és prou difícil. Som-hi! En la introducció signada pel pseudònim de Martirià Estany i Fontpudosa deia més o menys això: Sóc una ombra, una arrel, una fusió. Hem anat sempre junts en el transcurs de les nostres vides. Caminant pels carrers de la ciutat, asseguts de costat davant les pantalles polsoses dels cinemes banyolins, escrivint cròniques ciutadanes per a les pàgines d’una revista local, fotografiant i filmant les nostres festes populars, els actes religiosos, les manifestacions polítiques, les competicions esportives, captant el pols d’una ciutat petita i agredolça solcada d’aigua sulforosa amb un “lago de plata”, un estany plàcid o un llac rebomboriesc d’unes Olimpíades. He entrar amb ell pels escenaris locals i pels de la nostra “província”, clavant decorats amb martell de fuster o, des de les primeres files, rient de les seves gràcies, aplaudint-lo o criticant-lo quan convenia de les seves atzagaiades. La meva ombra, la meva arrel. Com una fusió. Us el presento en aquest llibre que intentarà ser un record d’un temps fugisser, un esbós, un batec del deambular d’unes existències durant la infantesa, adolescència i joventut, emmarcades en la història viscuda com afeccionats al teatre que procuraren omplir d’alegria milers d’espectadors traquetejats pels seus quefers quotidians. Amb ell recordarem moments deliciosos i tristos d’un temps passat, - des dels anys trenta fins als cinquanta- en uns diàlegs testimonials de les vivències d’una part de la cultura banyolina. Escrits amb senzillesa hi trobareu un particular món cultural (...) Us presento aquesta ombra meva que ha estat sempre el tímid decidit, en Joan Olivas i Coll. Cordialment: Martirià Estany i Fontpudosa Aquesta és la introducció. En el primer capítol hi havia referències que jo havia pogut recollir –del 1842 al 1900- en notícies a la premsa banyolina. Ho podeu llegir més extensament amb més bones referències en el treball fet amb més cura per Miquel Torrent. Seguien els capítols: En els inicis del segle XX – Algunes figures i figurants en els trenta-nou primers anys del segle XX – I una recopilació d’anècdotes divertides que havia recollit dels antics comediants quan vaig començar les meves actuacions a partir de la dècada dels anys quaranta. Moltes ja són recollides en la nostra “Història...”. I algunes que no hi són les transcriuré en aquests papers. I si us ve bé podreu llegir-les en els encapçalaments que figuren amb el títol de “Un jove comediant”.