El sostre si, però l’ànim no
La ciutat s’esborronà...No n’hi havia per
menys. El sostre del teatre del Cercle de Catòlics s’havia esfondrat. Bigues,
runes i teules cobrien el pati de butaques... Una espessa polseguera s’enlairava
en la fosca cel amunt.
Providencialment, l’ensulsiada es produí a la
nit d’un dia festiu, quan no hi havia una ànima vivent al local. Fa escruixir
de pensar el contrari. Donem gràcies a Déu de què els danys –certament
considerables- no hagin transcendit l’àrea
material.
La vida, les activitats socials, culturals,
artístiques, populars del Cercle han quedat suspeses, paralitzades, en uns
instants tràgics. Per un temps a Banyoles els festivals infantils, les
vetllades tradicionals, les representacions teatrals, els actes polítics, les
reunions gremials i socials no podran celebrar-se en el marc acollidor, franc,
obert i únic que amb natutralitat familiar brindava el centenari i popular
Cercle i –amb franquesa cordial i habituada –el poble utilitzava.
Hem dit “durant un temps...”. Volem deixar
clar que –salvant imponderables- la informació recollida ens autoritza a
creure-ho i a dir-ho així. No desconeixem que, malgrat que el sinistre ha
afectat solament una part del complexe, els danys són importants. Però coneixem
–documentalment- que no es poden qualificar d’irreparables i que la
reconstrucció o reposició dels elements afectats –mobles i immobles- no resulta
econòmicament inassequible.. Comptant amb les màximes i exigibles seguretats,
lògicament.
Les runes –mentre estem redactant aquesta
columna-permaneixen immòbils i mudes, sobre la platea assolada... A l’inrevés,
les parts interessades –autoritats compreses- es mouen des del primer moment...
Per altra banda, un cop esbargida la polseguera, el Cercle ha anat i va rebent
la reiteració oportuna del suport decidit i efectiu que – en altra ocasió
crítica, no massa lunyana- van presentar les entitats, associacions, famílies,
partits, sindicats... de la Ciutat. No cal dir com han reaccionat els socis,
conscients de la transcendalitat del moment.
Fins allà on valgui, fem constatar la nostra
adhesió i el nostre desig de veure i de viure, novament, al teatre “del Centre”
-podríem dir-ne “del poble” la il.lusió
engrescadora dels menuts; l’art i
l’afecció dels elencs; la diversió de les famílies; la vibració dels polítics,
quan s’escaigui... Banyoles, fins ara, n’ha disposat i si vol, pot tornar a
disposar-ne...
Ho estampem amb el cor obert a l’esperança.
Ens hem assegut en “taula rodona” amb la Junta, i, sense afalacs extemporanis hem
constatat el bon sentit, l’objectivitat i el coratge, amb els quals porta a
terme tan extraordinària operació... Bé mereix el suport que està rebent.
No volem jugar amb les paraules, però no sabem
estar-nos de dir. “El sostre ha caigut, però l’ànim, no”.
Endavant...!
( Editorial Revista de Banyoles. Abril 1985)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada