Televisió
banyolina
“Video-Revista de Banyoles”
s’acomiada dels espectadors banyolins fins al gener del proper any”. És a la
Revista de Banyoles que informa de la primera emissora local de televisió:
“Durant quatre mesos – a partir de la
primera emissió del 30 de juliol del 1984- els banyolins hem pogut contemplar
la televisió local una vegada a la setmana en programes d’una hora i d’una hora
i mitja de durada. Abans ja ens havien ofert uns informatius mensuals que
començaren a principis d’any i que forjaren els mateixos membres que són Josep
Compta, Leo Calders i Xavier Félez. Eren cintes gravades que se n’extreien unes
20 còpies – 10 en el sistema VHS i 10 més en el Beta-. Aquestes cintes es
passaven als video-clubs de la ciutat al preu de 1.500 pessetes. Com que les cintes es llogaven a 200
pessetes de mitjana, tan sols calien set
lloguers per amortitzar-les; tot i aixó la cosa no donava de cap manera i al
final si no hi perdien, poc els faltava. Per portar a cap aquests programes,
els tres membres bàsics de la video-revista disposaven d’una sèrie de
col.laboradors com Moisès Tibau i Joan Comalat, els quals portaven a terme la
major part de les filmacions de l’àmbit cultural, principalment les que feien
referència al món de la pintura, i Miquel Rustullet, responsable de la vessant
esportiva. De cada una de les cintes gravades s’enviava còpia a l’Ajuntament
per tal que passés a l’arxiu municipal. Això es pot dir que fou l’inici de la
televisió local. És a partir del maig-juny quan es començaren a fer les proves,
i a partir del 30 de juliol ja començava la primera emissió setmanal. El treball
era gran, però els esforços es veien compensats per la resposta dels banyolins.
D’altra banda, els spots publicitaris els permeten de finançar una part de les
despeses que comporta el manteniment de la televisió banyolina. Fins ara han
emés amb un equip de 2W de potència, que va muntar el tècnic Joan Padrés. L’ideal
seria poder aconseguir un equip de cinc vats, però això suposaria un increment
de 100 a 150 mil pessetes del
pressupost.
A Catalunya hi ha unes 50 televisions d’àmbit local. Darrerament s’han
produit una sèrie de contactes entre gironins i barcelonins per tal d’establir
una associació de televisions locals, l’objectiu de les quals es centraria en l’intercanvi
de material.
La publicitat és un dels camins per sobreviure, l’altra, l’ideal, serien
els patrocinadors. O sigui que alguna empresa comercial es fes càrrec
econòmicament d’un determinat programa, la qual cosa no deixa de ser
publicitat, però de manera més indirecta.
Desitgem que les coses s’arrangin ben aviat i que en el primer mes de l’any
1985 podem, tots els banyolins, gaudir de la televisió local cada dimarts a dos
quarts de deu del vespre.
(Notícia
a la secció “Banyoles dia a dia” de Revista de Banyoles. Desembre 1984).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada