Els alemanys de Sant Maurici
Son una colla
d’alemanys que venen a estiuejar a una masia de Sant Maurici, a Can Llopart. La
història d’aquest centre d’estiueig comença fa tres anys, quan l’Anna Borredà,
l’actual propietària compra l’edifici, el restaura i decideix transformar-lo en
un centre d’intercanvi artístic i de convivència social. Fa alguns anys que visc a Alemanya, concretament a Gottingen, on dono
classes d’expressió corporal a la Universitat Popular, Vaig adonar-me que la
gent era més aviat tancada i que necessitava alguna cosa per poder
relacionar-se. Vaig pensar aleshores, en aprofitar el temps d’estiueig
convidant-los a Banyoles, a unes vacances on s’havia de potenciar la convivència
i la relació social a partir de la participació en tallers de mim, teatre,
dansa... que eren centre del seu interès, i part de la meva feina. La cosa va
començar a funcionar, i segueix funcionant. Ara bé, la meva intenció és que hi
participi gent d’aquí (alguns ja ho han fet) perquè em sembla que podria ser
molt positiu l’intercanvi entre dues personalitats tan diferents com la
mediterrània i la germànica. Si puc, el gener vinent em quedaré alguns mesos
més que no pas ara, a veure si engresco una mica la gent d’aquí.
L’Anna Borredà fou alumne de l’Antoni Font
(Dia-Din a Banyoles, l’Agost-80) i del popular i conegut mim francès Marcel
Marceau, entre d’altres. Ara diu que malviu de donar classes de teatre corporal
a Alemanya. Ella, però, ha creat aquest centre que ha batejat amb el nom
d’Arlequí, un centre que no ens ha d’ésser totalment indiferent ja que d’alguna
manera la vinguda dels artistes forasters repercuteix a Banyoles. Tal és el cas
de la participació del mim alemany Peters o del ballarí nordamericà Solomons al
mes de la Joventut de 1982; o del Circolino Pico Bello i dels pallassos
Illi-Olli que han actuat en les fetes d’estiu d’enguany.
(Francesc Feliu a El Bagant. Setembre 1983
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada