RAIMON
Raimon va començar
la seva actuació a la plaça del Monestir amb uns quants poemes de Salvador
Espriu i manifestà que ara sempre inclou temes d’Espriu en els seus recitals.
Després d’un primer descans, va interpretar les seves cançons més actuals, i
mes tard, va recordar les seves composicions.
Als darrers bancs
de l’improvisat auditori musical es va col.locar un grup d’independentistes catalans
que brandaven la seva senyera. En un moment determinat de l’actuació, aquest
grup de persones van cridar consignes independentistes i a favor de Terra Lliure.
Fins i tot, Raimon va llegir un comunicat del Moviment de Defensa de la Terra,
la Crida a la Solidaritat, i el Col.lectiu Nacionalista de la Baixa Garrotxa en
memòria de Josep Antoni Villaescusa, en el primer aniversari de la seva mort.
Tanmateix, fent referència als crits dels independentistes, Raimon va dir: “El
recital és el recital i una altra cosa és una altra cosa”.
El recital va ser
organitzat per l’Ajuntament de Banyoles. Pràcticament es van tancar els carrers
que donen a la plaça del Monestir. Uns minuts abans que el cantant valencià
sortís a l’escenari, la policia municipal i algun organitzador van instal.lar
unes tanques des de la porta de l’església fins on s’acaben els seients. A les
deu, les persones que van anar a missa van poder sortir per aquest passadís
sota les mirades dels assistents al recital de Raimon.
RAIMON va manifestar
que “el recinte és meravellós, encara que m’agraden més els teatres per a
actuar, ja que en aquests llocs els llums estan ben col.locats i es poden fer
les coses ben fetes. A l’aire lluire cal improvisar sempre una cosa o una altra.
Aquest ofici s’hauria de fer als teatres. Si no, hi ha el perll que la cançó,
que no és música clàssica, es converteixi en una cosa de l’estiu. I que no hi
hagi res al darrera. Arreu del mòn, aixó funciona al revés: a l’hivern, a la
ciutat. I a l’estiu la gent fa vacances. A l’estiu hi ha un altra tipus
d’actuacions, com és ara els Balls o coses semblants. És un altre gènere que
està molt bé”.
A la pregunta de
si estem molt endarrerits respecte a altres paísos en l’organització dels
recitals, Raimon respón que “el sistema és diferent. Som una miqueta d’aquells
que mai no deixem d’anar amb una sabata i una espardenya”
Raimon hivernarà
durant un temps, però ja té programades actuacions per a la pròxima primavera.
Un grup d’universitats nord-americanes ha reclamat la seva presència i pensa
muntar-s’ho bé per a passar-se un mes i mig per terres nord-americanes.
De tota manera,
això no el fa sentir-se gaire optimista respecte a la força que pugui tenir la
cançó fora del nostre país i opina que el món musical està totalment dominat
per la llengua anglesa. No obstant això, reconeix que ell ha actuat fins i tot
al Japó, i es que veu que a tot arreu hi ha gent oberta, amb ganes de sentir
coses noves, encara que no sàpiguen ben bé que és Catalunya.
(Publicat
a Revista de Banyoles. Sense signatura. Setembre 1985).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada