Apunts: teatre pels pobles de la "província" (II)

Dècada anys 50 del segle XX. Un “reventón” de nit.- La representació de “Don Gonzalo o l’orgull del gec” a Castellfollit de la Roca ha estat un èxit. Jo crec que és la vegada que ens ha sortit més bé. Potser perque feia un any que no la representàvem i tots ja teníem ganes de tornar-la a fer. En l’escena del segon acte, quan els dos pretendents estem asseguts en un banc contemplant a la Conxita, en el moment en que fent el personatge de Tòful dic al primer pretendent que “jo tinc el número dos”, l’Enric Tubert s’aixeca del banc i jo caic a terra, amb tanta mala sort que per no perdre l’equilibri em vaig agafar a la cama d’una tauleta, cau la tauleta, enganxa el decorat, cau el decorat pel meu cim, trenca un porró que era a l’escena, es vessa tot el vi, i haguè un xix xap i un tip de riure de por. Es va tirar el teló i aquí no ha passat res. Havent acabat la funció (eren les dues de la matinada) vam haver de sopar perquè ja el teníem encarregat. I després de sopar vam sortir ràpidament cap a Banyoles, però a mig camí vam sentir un “poff!”. “Reventón”. Entre una cosa i una altra vam arribar a Banyoles a les cinc de la matinada. En Sarquella –marit de l’actriu Carme Torrres-, ens esperava a la plaça dels Turers. Ens va fer uns crits, dient-nos que “Això no és anar a fer comèdia, això és anar a fer el burro. S’ha acabat de fer teatre amb la meva dona. Noia, cap a casa!. Ja et pots despedir de la comèdia!”. (29 març 1953).