Apunts: teatre pels pobles de la "província" (IV)

Un ball clerical.- A Sant Esteve de Llèmana hi hem arribat a les cinc de la tarda. Anem a saludar el senyor rector de la parròquia i ens diu: “Hem hagut de variar la programació. Ara, en comptes de la comèdia farem ball, però després del ball fareu la comèdia”. Potser no havia vist mai que un capellà organitzés un ball. El motiu era perquè s’havien de “sufragar” els “gastos” de la festa de la Vellesa. Els músics es posen sota l’escenari, perquè nosaltres poguem muntar els decorats. Ho fem al compàs de la música. Sembla que en fem més via.. Un com acabat el muntatge, que hem de fer?. Doncs, a ballar!. Tots els components del grup de teatre, nois i noies, ens posem a ballar. Ballo amb totes les actrius del grup, i les noies del poble ens contemplen admirades mentre esperen que algun actor se’ls hi acosti per treure-les a ballar, i com que ja ens havien vist actuar altres vegades (teníem un repertori de quinze obres del teatre català) totes esperaven poder ballar amb els “galants”. I els nois del poble s’atrevien a portar a ballar la primera actriu que estava “com un tren”. I les noies deien “Goita en Tòful com balla!”. Perquè des que vam fer “Don Gonzalo”, per la gent d’aquell poble jo sóc en Tòful. Quan s’acaba el ball, col.loquem les butaques i nosaltres comencem l’actuació. Éxit com sempre. En acabar, ja només pensem en la pròxima actuació, que serà a Salt en un escenari a l’aire lliure. Que no plogui. (13 maig 1953).