Apunts: teatre pels pobles de la "província" (III)

Un repiscolabis teatral.- A les nou del vespre, l’alcalde de Banyoles ens convida a tots els del grup teatral a fer un repiscolabis com agraïment de la bona actuació que vam fer el dia de la funció benèfica dels Reis dels Pobres del passat mes de desembre. Hi som tots. La sala biblioteca de l’Ajuntament sembla un galliner. L’alcalde Miquel Boix ens ha donat les gràcies, al mateix temps que ens ha respatllat perquè col.laborem en la funció benèfica de la Festa de la Vellesa. Ha estat una trobada molt divertida ja que han sortit moltes anècdotes teatrals. Aquests veterans en saben un niu. Com és natural, ha sortit l’anècdota de sempre per part dels dos empleats de l’Ajuntament, en Pepet Freixa i en Maurici Garcia, que en l’obra “Don Gonzaloo l’orgull del gec” en l’escena que estàn berenant tots dos, disfruten de debó poguent dir aquella frase: “Aquests morts de gana de l’Ajuntament!” (29 abril 1953). Un fracàs teatral de públic.- A la tarda hem tingut un gran èxit de públic a Celrà. I a la nit ens han boicotejat l’espectacle a Flassà. En aquest poble tenen un Orfeó de 80 persones i un grup de teatre. Resulta que ells assaigen “Don Gonzalo...” i en saber que nosaltres hi anàvem a fer-la abans que ells, van fer una campanya dient a tots els habitants del poble que no anessin al teatre. Fins i tot van cremar els programes. I a l’entrada del teatre hi havia una comissió que no deixava entrar a ningú, fent-los entornar a tots cap a les seves cases. Fins i tot, l’empresari del local va estar una estona en contra nostra ja que es va absentar i no el trobàvem enlloc. Vam anar a casa seva i a la porta vam trobar un paper escrit que deia que si volíem actuar havíem de pagar per endavant els drets d’autor i el lloguer de la sala. Però nosaltres, en el nostre grup hi tenim dos representants dels drets d’autor, que ens van dir que si no ens deixaven actuar el que se la carregaria seria l’empresari. Resultat: que vam actuar amb pocs espectadors i que els pocs espectadors que hi havia a la sala van aplaudir al final de la representació. Vam anar a sopar tranquils i vam tenir discussions amb els dirigents de l’Orfeo Flassanenc. Al final es van disculpar i vam acabar donant-nos les mans. (1 de maig 1953).