Cançó
amb música de la Nadala “El 25 de desembre”.
Faltaven ja quinze dies, fum fum fum/ El Nadal ja
s’acostava, fum, fum, fum// i ningú sabia, no, si es farien Pastorets/ en el
nou Municipal, /tan de pressa no s’hi val, fum...
Va arribar la subvenció, fum.../ apa som-hi ben de
pressa, fum.../ en Joan ens crida a tots, ens crida a tots/ no cal pas que ens
encantem/ que hem d’anar fins a Betlem, fum...
Es treballa amb gran furor, fum.../ els assaigs es
fan diaris, fum.../ ja tenim l’Enric Tubert estudiant, estudiant/ s’ha aprés bé
tot el paper/ comencem i el sap sencer, fum.../
Surten uns cartells ben grans, fum.../ els
municipals s’esveren, fum.../ en veure el seu excelentíssim alcalde Solana/
convertit en un borrego:/ -“Això és una gamberrada”, fum.../
Es treballa dia i nit, fum.../ hi ha assaigs a totes
hores, fum.../ ballant, cantant, cridant i esvalotant/ que el Nadal se’ns tira
a sobre/ i no començarem l’obra, fum.../
Ja està tot gairebé a punt, fum.../ només falten
quatre dies, fum.../ ja està tot quasi complet, quasi complet/ només falta un
detallet,/ qui farà de sant Josep?, fum...
Ja n´hi ha un que aixeca el dit, fum.../ “.jo faré
de sant patriarca”, fum.../ ens diu en Vicenç Ferrer, l’apuntador,
l’apuntador,/ jo faré de bon pastor/ però cantant amb gran passió”, fum.../
Ja hem aixecat el teló, fum.../ ja s’han apagat els
llums, fum.../ i la llum s’encén de nou, s’encén de nou/ quan surt la Ruth amb
en Soff/ engegant-li el micro-soft, fum...
Ja tot es torna vermell, fum.../ els dimonis treuen
forques, fum.../ i adoren a en Roger, dimoni ardit, dimoni ardit/ un diable
molt ben parit./ Però la Marta és un confit, fum...
Quins dimonis més ardents, fum.../ canten amb gran
delit, fum.../ es coneix que hi ha en David, hi ha en David/ un dimoni
escarransit/ dirigint amb gran profit, fum...
Quan han sortit els pastors, fum.../ ja ho animen un
bon tros, fum.../ l’alcalde ens deixa parats amb el “solo” que ens ha cantat/ i
en Bato rejovenit/ salta molt més que un cabrit, fum...
Els pastors compleixen bé, fum.../ tots fan molt bé
el paper, fum.../ n’hi ha un que calla molt, que calla molt/ és en Jaume Farriol,
/només li falta un fluviol, fum...
Aquell odiós Isaac, fum.../ l’Oller l’ha ben
canviat, fum.../ ara ja s’ha convertit en un simpàtic hosteler/ sembla sant Lluis
Gonzaga / que la Sara l’amanyaga, fum...
Està molt ben comprovat,fum.../ que les sares són
molt dolces, fum.../ ho sap prou bé en Loren quan la mira amb ulls de peix/ i
l’abraça amb tot ardor/ cada vegada més fort, fum...
Els ulls ens fan pampallugues, fum.../ quan mirem la
brillantor, fum.../ del vestit de sant Miquel que l’Olga porta amb esplendor/ i
més en fan quan Gabriel/ estén les ales al cel, fum...
A l’infern s’han esverat, fum.../ aquest any hi ha
baixat, fum.../ portant la clau del portal/ un dimoni que és capellà/ a tots
els beneirà/ perquè al cel els vol portar, fum...
Pianista i tramoies, fum.../ els del llum i
maquillatge, fum.../ vestuari, decorats/ ben apurats, ben acabats,/ que en Pep
ha molt ben muntat,/ tot ha estat ben treballat, fum...
Tampoc no hem d’oblidar, fum.../ el que cuidava el
detall, fum.../ el que tirava el teló / i el que parlava amb el só,/ el que
encenia el foc / i el que feia bordar el llop, fum...
I en Jaret de la cantina, fum.../ que pagava i es
rentava, fum.../ el que despenjava l’àngel/ i el que bufava la pipa/ el que
cantava abans d’hora / i el que formatge devora, fum...
I aplaudim les nenes maques, fum.../ que han fet
“solos” molt bonics, fum.../ I de Divula Teatre tota la seva actuació,/ són una
excel.lent promesa,/ han complert amb gran destresa, fum...
Podem estar ben cofois, fum.../ del miracle
pastoril, fum.../ en poc temps i amb il.lusió/ hem assolit un bon triomf,/ ara
ens cal perseverança,/ l’any vinent tornar a la dansa, fum...
I aplaudim els comediants, fum.../ de la gran festa
floral, fum.../ amb solistes i cantaires/ d’aquells que no en corren gaires,/
amb “El pintor” i “El malalt”/ Visca el Municipal! Fum. Fum,fum.
Joan Olivas
1996.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada