Cançó d’animacio amb tonada
de “Fúries infernals” i “Carrascal”
(Música “Fúries
infernals”)
Som Els pastorets /
Xiribic, xiribic, pom pom / Dimonis i angelets / Xiribic, xiribic pom pom /
vint anys que cantem / recitem i ballem, / vint anys que cantem / recitem i
ballem.
N’han fet un bon llibre –
Xiribic.../ en Jan, en Jep i en Xavi / Xiribic... / amb versos de glosa /
remenats amb la prosa.
En Joan Solana –
xiribic... / amb samarra de llana . x... / és bon director / sempre al peu del
canó.
Amb la mà a l’orella / i
aixecant la cella / en David va al cas / per si es perd el compàs.
Les mans de l’Ultano /
toquen el piano / els del violí i la verra / ens donen molta guerra.
Hi ha tres tramoies / que
ens fan anar de bòlit / als pastors de muntanyes / i als dimonis de banyes.
Sense gaire fressa / la
Montse Baeza / cuida el vestuari / endreçant-lo a l’armari.
La Montse ens repassa /
ulls, galtes i boquetes, / ens deixa ben pintats / i ben encartronats.
Tenim dos Borregos / que
volen manar, / un no sap cantar / i l’altre sap saltar.
I dos secretaris, /
l’Enric i en David, / son uns dos bandarres / menjant-se botifarres.
El dimoni gros “ és en
Vilanova / de familia i tradició / de dimonis de debó. / El pare Vilanova / de
dimoni ja no en fa. / és el pare Issaac, / un paper molt manyac.
(Amb música del
“Carrascal”)
Oh, quina Satanassa / com
una vampiressa / és l’Andrea d’ala estessa / i morro de tigressa.
Plena de lluentons / amb
un sabre de punxons / la Laura cridanera / els llença a la foguera.
Aquest vell que canta i
balla / al costat de la noieta /li diu “dòna’m la mà, Gemmeta / o cauré per
l’escaleta”.
L’Uriel és jove i maco, /
les pastores ja l’envolten. / Diuen que és un bon noiot / per passat-hi un fort
ribot.
I la Sara, dolça i bella /
és una Alba brillantína, / abraçada al seu esclau / li diu “No em deixis,
babau!”.
Són la Júlia i la Lara /
dos àngels molt voladissos, / van a l’infern comdemnats / amb els tipets
siluetats.
En Miquel que és força
“mantu” / ben sovint va ben de canto / fent l’Isaac amb mala llet / per
deixar-ho aviat fet.
Són unes vint-i-cinc
noies/ i una quinzena de nois, / tots canten amb molt bon Cor / a l’Infern, al
Cel i a l’Hort.
Els veièm de color blau, /
blancs i vermells molt sovint, /de color del rec del Tint / gràcies a n’en
Valentín.
Només hi falta el Gitano,
/ en Cels i també el gran Koko/ que entre ales, vares i forques / ens fiquen
dins les cavorques.
Apa, adeusiau pastorets, /
dimonis i angelets, / músics i escenografistes / que tots sou uns bons
artistes.
Que el Nadal vinent tornem
/ amb salut i alegria, / si Déu vol tots cantarem amb bona companyonia.
Bon any 2.008 per a tots.
Joan Olivas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada