Dia 9 de gener 2010. Cançó d’animació. Música: Tren
Pinxo de Banyoles
Els Pastorets de Banyoles
/ són els millors que hi ha / escrits per mestres i poetes / i no pas cap
capellà.
Hi surten pastors suats /
i pastores ben traçudes, / dimonis ben escuats / i comdemnades bonyegudes.
Són nou mil espectadors /
els que han vist Els pastorets / escoltant els cants del Cor / que saben fer
refilets.
Aquest any un bon Borrego
/ cridaner i saltironer: / en Francesc menja la ceba / com torrons d’en Mercader.
/ En David i en Genís / són dos Batos ben plantats, / han deixat a tot el
públic / francament barratibats.
Com el seu avi i el pare /
va seguint la tradició, / el Lluis, dimoni gros / a la mainada fa por.
Sant Miquel acorassat / a
tothom ha enlluernat, / és la Laura que amb l’espasa /deixa el dimoni estassat.
Amb les ales ben esteses,
/saltant, corrent i brincant, / com un ballet pas a pas / l’Andrea marca el
compàs.
I la Sara granadina / amb
el cabell encrespat / és la noia enamorada / d’un esclau molt ben plantat.
L’Uriel, Jordi dansaire /
equivocat té el paper: / s’hauria llüît més bé / fent un ball de claquè.
L’altre Uriel és l’Eduard,
/ mal vestit i esparracat. / No volia pas sortir / amb el cabell encrespat.
Enganxada a la corria /
estén els braços Gabriel: / és la dolça i blanca Lara / plisada amb planxa del
cel.
Vigilant al pobre Soff,
/estirant-lo d’un braçat, / no vol la Gemma que el seu avi / torni a caure en
el forat.
Els Isaascs Xavi i Miquel
/ se saben molt bé el paper. / Ja el feien en castellà, / però en català els hi
surt més bé.
Quina colla que n’hi ha /
cantant en el bell Cor, / en David els estimula / i si convé els apreta fort.
Dirigits pel bon Joan /
que aquest any també ha actuat / fent de Sant Josep bon home / m’ha deixat a mi
parat.
Àngels, diables i pastors,
/ del cant en treuen bon suc, / ja són internacionals: / hi canta la Nesterchuck.
Sap tocar totes les tecles
/ l’Ultano amb màgia als dits / i pateix dient “Ja ho som!” / quan en Soff veu
el colom.
Tots els tècnics i tramioies / han preparat
amb il.lusió / llop, orelles, ous i forques / i l’olla sense culleró.
Si Déu vol a l’any que vé
/ potser jo hi tornaré, / si el colom no vola gaire / segur que l’atraparé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada