En el teatre dels Catòlics, al carrer de
l’Abeurador hi anaven a les tardes dels dies festius a veure cinema mut. El teatre era a les nits de les festes
grosses. Les sessions de cinema solien acompanyar-se amb música de piano que
tocava un pianista aficionat que era en Cintet Tarafa (de can Pandai ferrer del
carrer de Girona). Tocava musica de sarsueles que no eren adequades per les
pel.licules de l’Oest americà. El dia 18 de juliol del 1936, en el teatre
Modern feien l’obra “Marieta cistellera”. Els actors de la Companyia – Maria
Vila i Pius Daví- van venir a casa perqué els deixéssim vims i canyes i algún
cistell mig treballat. Amb el meu pare vam anar a portar-los a l’escenari del
Modern i em va fer molta il.lusió veure com uns actors assajaven l’obra. Potser
va ser la primera vegada que se’m va infiltrar el cuc del teatre. El meu pare
s’ho va agafar rient i en acabat anà a dir-ho a la seva germana, que era
cistellera i es deia Marieta.
Del teatre del Catòlics “d’abans de la guerra”
només recordo haver-hi anat a veure Els Pastorets que els feien en castellà.
Qui ho havia de dir que anys a venir jo seria un dels actors que divertiría al
públic en aquell escenari fent els papers de Bato i Soff d’aquells Pastorets
que tenien el títol de “El nacimiento del Salvador o La redención del esclavo”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada