No sé perquè vaig col.laborar en l’espectacle festiu
d’homenatge a l’Acadèmia Abad Bonito, ja que jo no vaig pas esser-ne
alumne. En els anys en que l’Acadèmia funcionava jo ja era cobrador del lletres
del Banco Hispano Americano de Banyoles, i a l’Acadèmia només hi havia
entrat per anar al despatx del director, Josep Brugulat, a cobrar
lletres de canvi. Però com que no tinc mai un no per a ningú, quan Farriol,
Tubert i Garcia em van dir per col-laborar i organitzar el xou al teatre
Mercantil ho vaig trobar perfecte. O sigui que entre tots quatre vam muntar el Xou
Bonitu. I ens ho vam passar molt bé. A l’últim moment l’Enric Tubert es
retirà del xou i quedàrem tres els que
havíem d’organitzar-lo, però com que en Farriol i en Garcia residien a
Barcelona, gairebé m’ho vaig haver de fer sol, si bé sempre hi ha algunes
persones que es presten a col.laborar. En Farriol proposà que el xou tingués el
títol de Tot allò que volies saber sobre un Xou Bonito i no t’atrevies a
preguntar, parodiant (la paròdia és un signe molt farriolesc)
un títol d’una pel-licula de Woody
Allen. O sigui, que amb col-laboració de “velles glòries” del teatre banyolí i
amb coreografies i ballets vam fer un espectacle còmic sobre un debat acadèmic,
amb quadres com l’escola dels anys quaranta, un diàleg sobre el NO, (original
de Karl Valentin) entre Farriol i Olivas, i una altra del mateix autor
en la que jo escrivia una carta d’amor, una paròdia humorístico-musical
en que dirigia una orquestra, una escena
de l’`ópera Madame Butterfly en la que jo mateix cantava i m’estripava, una
paròdia del Far-West i una altra del número musical Singing in the
Rain per una colla que vam batejar
amb el nom de Grup Gran Gresca. Una nit
molt entretinguda que es va cloure amb l’Himne-Càntic a l’Acadèmia,
original de Jaume Farriol. Tot
plegat va resultar com una barreja d’aquells espectacles que en els anys
cinquanta havien organitzat Tubert-Farriol-Garcia amb aquells títols tan rimbombants
com Cantando bajo l’alubia o Pan, amor i ratafia amb afegitons de
Fiestas en el aire.
Records d’esbojarrades manifestacions artísques del temps de la nostra
joventut.
He trobat en els meus papers els originals d’alguns
dels quadres representats. En transcric alguns fragments dels que hi emmotllà
Jaume Farriol amb lletra dels Pastorets banyolins en castellà.
EL FAR WEST.- Sis o set cow-boys, estirats per terra,
dormint sota les estrelles. Un vivac prop d’un cactus (Música del Far-West o
similar. El
Perry els va despertant, un a un ).
Morris.- (S’estira, es frega els ulls, badalla).
Morris.- Cuan lucen luna y estrellas! / Nunca el
dia en sus albores/ ostentó tantos colores,/ ni tuvo luces tan bellas.
Ruben.- Sin duda la Casa Blanca/ nos quiere hacer
algún bien.
Jacob.- (Pronunciat Jeicob) Veo estrellas, (más
de cien,/ allá lejos, sobre Atlanta.
Morris.- Yo comprendo y sé muy bien/ todo lo que
ha sucedido./ todos os habéis dormido/ como lirones también. / Al punto de
medianoche/ nos debiás relevar:/ no os supistéis despertar/ y por no sentir
reproche,/ decís que es maravillosa/ esta luz clara del dia. /
Ruben. No, no, Morris, a fe mia/
Morris.- No puede ser otra cosa.
(Passa un indi que ven gelats: Al rico helado,
pal nen i pala nena. Al rico...
(Travessa l’escena i surt)
Perry.- Otra vez sopas nos das también hoy?
Softy.- Siempre te quejas,/ son con caldo de
lentejas,/ gustosas son, ya verás.
Perry.- (cantant amb música d’Els Pastorets): Nos
dan sopas, está bien/ Es comida de vaqueros. Que pan hervido nos den/ las comemos placenteros,/ y siempre
sopas amén.
Cor,- Buenas son las sopas/ que el amo nos paga/
para una chavala/ y un chico cow-boy.
(I així successivament. Guardo els originals per si
algú s’interessa, com també els de la resta del Xou. Son: Debat en clau
acadèmica – Esperant un Messies alliberador – L’òpera és la pera –
L’emissora...etc.
L’espectacle tingué lloc al cinema Mercantil la nit
del 15 d’octubre de l’any 1988. Fou un èxit total. La sala s’omplí a vessar.
Vam allargar-ho tant –quatre o cinc hores- que al final alguns s’hi adormíren,
però els vam despertar a tots amb l’Himne Acadèmic.
Les despeses de l’espectacle pujaren a 60.810
pessetes. El més car fou el lloguer de vestuari a Casa Peris de Barcelona
(32.000 ptes, i el vestit d’arquebisbe pel personatge creat per Joan Solana ens costà un ull de la cara). En
Jano Palmada confeccionà roba per a uns disfressa de toro; impermeables
per el número de Cantant sota la pluja; les perruques, cascs i altres
coses d’atrezzo a Casa Camps, de
Barcelona, 10.52o ptes, i altres despeses menors com gravacions, casettes,
programes, fulletons, diapositives, crepé, perruqueria (destaco la
col.laboració de la meva filla, Montse, en el maquillatge, que Déu n´hi dó la
feina que li va portar).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada