La fi del teatre del Catòlics

El dilluns de Pasqua, cap a les onze de la nit...tot es va acabar. Des de casa vaig sentir un gran espetec, un soroll fortíssim. El sostre del nostre estimat teatre es va desplomar. Sortosament no hi hagué cap desgràcia personal. Donem-ne gràcies a Déu, perquè a la vigília encara s’hi havia fet un espectacle infantil.

Vaig escriure a la Revista de Banyoles l’article Història d’un sostre contada per ell mateix. Un sostre que va veure sota seu les sessions de cinema mut del Cinematógrafo Vila; sessions de cinema sonor i representacions de teatre del grup de l’entitat Ateneu Republicà d’Esquerra; sessions de ball, de patinatge i sarsueles del Teatro-Café Español, i finalment, des del 1943, ja com a seu del Círculo de Católicos de Banyoles i  Comarca, funcions de teatre a càrrec de l’Agrupació Teatral del Cercle de Catòlics, Teatre i Art, etc; de companyies foranes (Enric Borràs, Maria Vila, Pepeta Fornés, Ramon Martori, Els Joglars, Dagoll-Dagom, etc), de festes infantils, de La Passió de Banyoles, mitings de partits polítics, de... ¿Qui escriurà la història d’aquest local de teatre desaparegut per sempre més? Si algú llegeix aquestes notes i tè interés per  la història de l’espectacle banyolí que recordi que a l’arxiu de Banyoles hi deixaré programes i notes de la història d’aquest sostre que va acollir i emparar la cultura banyolina de gairebé tot el segle XX, i si acabem aquesta Història del teatre banyolí que fa anys que tenim començada i que escrivim amb en Miquel Torrent, esperem que la pogueu llegir.  En el bloc d’Internet que escriu Miquel Aguirre amb el títol de Xisca de Gardi, en data 21 de maig 2009, es diu, entre altres coses que l’obra continua empantanegada en la primera meitat del XIX. No és pas veritat. Ara ens hi posem de valent. La teníem mig embastada fins a l’any 1970, però ara la repassem per acabar-la d’una vegada. Aquest estiu del 2009 fem molta feina. Hem recopilat tanta informació que segurament que haurem de de fer-la en dos llibres. Ja veurem.