Degut a la meva caiguda a l’infern dels Pastorets
del teatre Munucipal, em van ingressar immediatament a la Clínica Salus
Infirmorum. Vuit o deu dies estirat al llit amb una cara com un tres peus i un
ull de vellut que feia llàstima de veure. Encara sembla que veig en Jaume
Farriol que no es podia aguantar el riure. Les Germanes de la Clínica van dir
que mai havia passat tanta gent a visitar un accidentat. Bé, el cas és que quan
vaig trobar-me més bé i el costellam no em feia mal –tenia tres o quatre costelles
esquerdades- em vaig posar a escriure uns versos – jo en dic rodolins-
nadalencs. Encara els conservo:
Nadal blanc. / Mai havia estat tan blanc. /
Blanc de bates de metges, / d’infermeres i de llençols; amb les monges, tots
dos sols.
Nadal
d’un vell pastor / que en anar a adorar a Betlem / es va trobar en un racó /
ficat al Clot de l’Infern.
I d’allí el van treure en cadira / àngels,
dimonis i pastors, / metgeses, tramoistes, auxiliadors../ I també els
apuntadors. / Nafrat i embolicat / i amb un gros ull de vellut, /estomacat i
enguixat, / per poc més dic tururut!.
Aquí
sóc molt ben cuidat, /ben menjat i ben punxat / per les dolces manetes /
d’infermeres i germanetes..
A
tot el personal / d’aquest bon hospital / us desitja un bon any nou / el pastor
refet de nou.
El
dia cinc de gener vaig rebre la visita dels Reis Mags de l’Orient. I el meu agraïment també fou en forma de
vers:
Gràcies per haver vingut /
apreciades Majestats, / veig que no heu pas tingut / cap por de quedar glaçats.
/ Us parla Soff, aquell pastor / que per Nadal
va ser a Betlem / i us vol fer una recomanació: / que tingueu sempre el pas
ferm / i no feu com aquest vell pastor / que a punt d’arribar a Betlem / es va
trobar en un racó / ficat en el clot de l’Infern. / I allí el van treure en
cadira..... (Repetició del vers
nadalenc) Sort que aquí sóc ben
cuidat....... I per aquests altres Tres Reis / que mai m’han abandonat / perqué
han tingut remeis / per deixar-me ben curat.
Sou, i us ho dic amb sinceritat! els Reis Sants i el doctor Carles
Amagat. / A cap d’ells podré oblidar mai / com els reis sants Anna, i Bonai / i
el que em va reparar / del davant i dels darreres: el bon Rei, Sant Josep Lloveras. / I no em
voldria deixar / el dels auxilis primers / que em van cosir i retratar / del
dret i del revés! / a dintre d’aquella caserna / que en Soff la barba es tragué
/ i el màgic Doctor Serra / que al vell pastor va refer./ A aquests Reis Màgics de debó / els desitjo
un bon any nou / i una bona
temporada!/ I que ens podem veure l’any
que vé amb il-lusió / sense fer cap “costellada”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada